Avui és un dia que convida a la reflexió.
En l´àmbit nacional tot contínua com sempre. Els de dalt impunes, els de sota putejats.
Després de la pantomima del judici a Francisco Camps on fins i tot ell mateix es mofava davant de les càmares, segueix avui amb la notícia de la condemna al jutge Garzón( compte, per unanimitat!!!) respecte les escoltes telefòniques del cas Gürtel.
Jo sóc del parer de que qualsevol mètode per provar un delicte greu és vàlid, excepte la tortura. Si som inocents i se´ns ha violat algun dret que ho paguin, però si realment sóc un criminal????
Continuem amb el Consell General del Poder Judicial que ha dit respecte el cas Urdangarin que no tots els imputats són iguals i s´ha posat a investigar al jutge que instrueix el cas. Veritat que ningú en dubte que el follaprinceses en sortirà indemne.????
Mentretant a la mai ben prou maltractada classe mitjana ens pugen les retencions( tots cobrem menys) i ara es depengen en dir-nos que fotre´ns al carrer serà molt més fàcil i econòmic pels pobres empresaris que no podran pagar les quotes del club de Polo.
Només dir-los , pel seu consol, que de tant en tant una birra, un frankfurt i unes braves és com tocar el cel amb els dits, això si, tacats de mostassa.
I per les afores tampoc pinta massa bé el tema.
Un catxondo que se sembla al follaprinceses però amb bigotet i parla moro es dedica a bombardejar civils desarmats mentre Rússia i la Xina tanquen els ulls( al que ara li diuen veto) i compadeixen l´estrés que es passa quan un és el lider.
I L´Iran es dedica a fer joguines d´Urani . I aquí ens dediquem a jugar amb trens que xoquen contra les vies mortes( aquell dia , que tenia dentista, em va anar d´una hora….)
En fi. Tornem al Dylan que és de les poques coses amb seny que ens queden. Una dicció “en cascada” perfecta. Una lletra genial. Una guitarra punxeguda capaç de clavar-se en els pocs que encara tenen consciència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario