lunes, 6 de febrero de 2012

Confessions en directe

Tinc la premonició de que  alguna cosa s´està acabant.
La  travessa del desert que  va  durar dues vegades set mesos està donant les seves  últimes  fuetejades.
Ho fa però d´una manera salvatge i cruel atacant sense  miraments , flamejant genives, incendiant les torres de marfil que encara no han  estat  derruïdes.
Això em trasbalsa i m´inquieta.  Atura i desquicia  el meu temps  remetent-lo a una mena de persecució  on deixar-lo enrera  és l´única cosa que m´ocupa.
Sé que  aquest dolor musculosament  físic marxarà algun dia, quan el meu amic  dentista l´encerti d´una punyetera  vegada, costi el que em costi.
I si us deia premonició era  perque un cop es devetlli el paisatge, aquest capullo sortirà renovat com una crisàlida, sense remetre´m a la mala  sort si no combatent-la.
De les  cendres apareixerà Mercuri ( nou-nat i alhora vell):  el meu llibre d´història .
I el que  vingui vindrà. Si he d´escriure escriuré:
Però si  hi ha un verb que no faré  servir mai més serà esperar.  Si volen agafar-me  hauran de córrer. Quiet sóc dèbil.- Sóc millor movent-me.
Els que  es  vulguin quedar en terra que  així ho facin.- No els  faltarà feina, carn  de  segona i el sobrevalorat plaer  dels que  emmarquen el temps en hores.
Tots els  altres, quan ho volgueu, sereu benvinguts al paradís dels inquiets supervivents del desastre!

No hay comentarios:

Publicar un comentario