Hi haurà algú que quan vegi el vídeo somriurà perque jo sé que li agrada molt aquesta versió.
D´això es tracta, de fer riure amb coses que no t´esperes....
Però en si , la peça és un poema de dalt a baix. Requereix com a mínim un parell de lectures per agafr-li el punt. Un cop l´agafes, no t´abandona.
Sempre ho he dit: intel.ligència no és saber, és sentir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario