lunes, 30 de enero de 2012

DIFFERENT SIDES-L.COHEN-OLD IDEAS


No puc parar d´escoltar aquesta meravella. Una i altra  vegada-.
El seu sentit està edificat a cada  frase.
Després d´escoltar-la la satisfacció s´ha tornat irremediablement íntima.
Potser no cal fer  més comentaris
L´elegància dóna un cert punt de distància.
L´interior només està preparat pels afamats, els valents i els audaços.
Serà que em faig vell que cada dia em sento més còmode portant vestit?

DIFFERENT SIDES-L.COHEN(OLD IDEAS)
 We find ourselves on different sides
(ens vam trobar en els diferents costats)
Of a line nobody drew
(d´una línia que ningú va  dibuixar)
Though it all may be one in the higher eye
( encara que tot hauria de ser un a la vista de Déu)
Down here where we live it is two
( aquí on vivim són dos)

I to my side call the meek and the mild
(jo al meu costat li dic el dels dèbils i els afables)
You to your side call the Word
(tu al teu costat li dius “la paraula”)
By virtue of suffering I claim to have won
(per la virtut del patiment vaig reclamar haver guanyat)
You claim to have never been heard
(tu vas reclamar que mai et vaig escoltar)

Both of us say there are laws to obey
(tots dos diem que hi ha lleis per obeir)
Yeah, but frankly I don't like your tone
(però francament no m´agrada el teu to)
You want to change the way I make love
(tu vols  canviar la manera en la que faig l´amor)
(But) I want to leave it alone
(però jo vull deixar-la com està)

The pull of the moon, the thrust of the sun
(la influència de la lluna, la força del sol)
Thus the ocean is crossed
( d´aquesta manera l´oceà ha estat creuat)
The waters are blessed while a shadowy guest
(les aigües són beneïdes mentre un convidat a l´ombra)
Kindles a light for the lost
(encén una llum pels que s´han perdut)


Both of us say there are laws to obey
(tots dos diem que hi ha lleis per obeir)
Yeah, but frankly I don't like your tone
(però francament no m´agrada el teu to)
You want to change the way I make love
(tu vols  canviar la manera en la que faig l´amor)
(But) I want to leave it alone
( però jo vull deixar-la com està)


Down in the valley the famine goes on
(a la vall la fam continua)
The famine up on the hill
la fam puja a la muntanya)
I say that you shouldn't, you couldn't, you can't
(jo dic que tu no deuries, no podries, no pots)
You say that you must and you will
tu dius que ho has de fer i ho faràs)

You want to live where the suffering is
( tu vols viure on està el patiment)
I want to get out of town
(jo vull marxar de la ciutat)
Come on, baby, give me a kiss
(vinga nena, dona´m un petó)
Stop writing everything down
(para d´escriure que tot és una merda)

Both of us say there are laws to obey
(tots dos diem que hi ha lleis per obeir)
Yeah, but frankly I don't like your tone
(però francament no m´agrada el teu to)
You want to change the way I make love
(tu vols  canviar la manera en la que faig l´amor)
(But) I want to leave it alone
(però jo vull deixar-la com està)




Fills de....

Del fill del Cohen
Del fill de Dylan

Del fill del Richard & Linda Thompson

Del fill del LoundonWainwright III
Un altre dia anirem amb les  filles, que  també tenen tela

Haciéndose el muerto

En Pepe Mari està content.

En altres èpoques d´excés de  feina estaria amb aquella  goteta per sobre del bigoti que ens feia tèmer el pitjor.

Però noi alguna  cosa deu haver canviat  i no sap com me´n alegro.

Avui el catxondo ens  ha  ensenyat a l´Imma i a mi  aquest video i hem rigut una bona  estona.

Adverteixo que és molt xorra però té el seu punt.

domingo, 29 de enero de 2012

going home-Leonard Cohen

Ja tinc tot el Cd del Leonard. Una autèntica meravella de cap a peus.
A les ja conegudes "Show me the place" i " Darkness" comencem a  afegir.hi la  resta.

I love to speak with Leonard-  M´agrada parlar amb el Leonard
He's a sportsman and a shepherd-
És un deportista i un pastor(guia)
He's a lazy bastard-
És un gandul cabró
Living in a suit-
vivint en un vestit(en castellà traje)

But he does say what I tell him-Ell em fa  dir el que li dic
Even though it isn't welcome-
encara que no sigui benvingut
He will never have the freedom-
Ell mai tindrà la llibertat
To refuse
- per refusar-ho

He will speak these words of wisdom-Parlarà dels seus pensaments
Like a sage, a man of vision –com un savi, com un visionari
Though he knows he's really nothing
– tot i que sap que ,de fet,ell no és res mes
But the brief elaboration of a tube  
que la breu elaboració d´una desfeta

Going home –Anant cap a  casa
Without my sorrow
– sense el meu dolor
Going home-
Anant cap a casa
Sometime tomorrow-
potser demà
Going home-
Anant cap a casa
To where it's better-
un lloc que es millor
Than before
que el d´abans

Going home –Anant cap a  casa
Without my burden-
sense la meva càrrega
Going home
–Anant cap a  casa
Behind the curtain
–darrera la cortina
Going home
–Anant cap a  casa
Without the costume-
sense la disfressa
That I wore
que vaig portar

He wants to read a love song –vol llegir una cançó d´amor
An anthem of forgiving-
un himne per el perdó
A manual for living with defeat
un manual per viure amb la derrota
A cry above the suffering-
un crit per sobre del patiment
A sacrifice recovering-
un sacrifici per recuperar
But that isn't what I need him to complete
-
(però això no és el que necessito que acabi)

I want   him to be certain-
vull que estigui segur
That he doesn't have a burden-
de que no té cap càrrega
That he doesn't need a vision-
de que no necessita cap visió

That he only has permission-
que només té el permís
To do my instant bidding
per fer complir aquesta ordre immediata
which is to say  what I have told him-
que és explicar el que li he dit
To repeat
que  repeteixi

Going home
–Anant cap a  casa
Without my sorrow
– sense el meu dolor
Going home-
Anant cap a casa
Sometime tomorrow-
potser demà
To where it's better-
un lloc que es millor
Than before
que el d´abans

Going home
–Anant cap a  casa
Without my burden-
sense la meva càrrega
Going home
–Anant cap a  casa
Behind the curtain
–darrera la cortina
Going home
–Anant cap a  casa
Without the costume-
sense la disfressa
That I wore
que vaig portar

I love to speak with Leonard-  
M´agrada parlar amb el Leonard
He's a sportsman and a shepherd-
És un deportista i un pastor(guia)
He's a lazy bastard-
És un gandul cabró
Living in a suit-
vivint en un vestit(en castellà traje)













martes, 24 de enero de 2012

Els amics de les Arts-Primicia

Aquesta és pel meu tete petit, que li agrada la música com al seu pare. Jo vaig començar amb la Trinca, però com va  predir Dylan: ELs  temps ( sortosament) estan canviant

domingo, 22 de enero de 2012

viernes, 20 de enero de 2012

El llibre del desig-Cohen

Aquesta és una petita meravella que costa molt de trobar.

L´any 2006 es va publicar "Book of longing" . Es va traduir  en  castella  com "Libro del Anhelo" si bé jo trobo més escaient la traducció com a  desig.

Més endavant el Philip Glass  va posar música a alguns poemes que el Leonard mateix  recitava en vers.

No obstant però, del poema  que dóna títol al llibre  va fer una versió musicada que potser no  veurà mai la llum de  forma oficial.

Llegiu-lo lentament perque és d´una bellesa tremenda. M´hi sento absoluta i tremendament identificat.

Un poema és , en essència,  un sentiment inacabat, incomplert. Un apunt. Un mostrari de cor que el lector pot  estirar, arronsar o fins i tot reinventar-lo fins  fer-lo només seu. EL poeta no vol que entenguis, ni que l´aplaudeixis, ni que li diguis lo bé que ho  fa... simplement vol que  "sentis". Perque només quan sents mana el cor, i el cor pot estar o no equivocat però mai ens  enganya.

I només amb  cor vivim.- Els freds i els  racionals només viuen per passar el temps. Els  agradi o no són vides desaprofitades.

N´ hi han que s´exhibeixen perque els afalaguin. Jo gràcies a Déu no ho necessito. L´única cosa que necessito és no estar sol- No em cal que ningú em vagi al darrera i s´equivoquen els que ho pensen. Aposto decidida i arriscadament per aprendre, voler i saber " sentir". Em nego a ser una persona que menja, treballa , folla  i dorm

Si a mi em pregunteu què és el que més m´agrada en aquesta vida donç són dues coses: petons i abraçades.

I els meus versos són els meus petons i les meves  abraçades a tots els que no conec o als que conec i no tinc en aquell moment. I si algú em respon només tancant els ulls, amb una callada complicitat, o amb el més simple i infim rebrot de tendresa jo seré el poeta més ben pagat del món

Ja no parlo més.... aquest és el llibre aquest és el meu desig.


LLIBRE DEL DESIG( BOOK OF LONGING)

Ja no puc arribar als turons.
El sistema està esgotat.
Visc a base de pastilles
i en dono gràcies a Déu.

Acostumava a ser  fort
Però  fa tant temps
que això ha passat
que sembla com si no hagués començat.

Vaig seguir la carrera
del caos a l´art
El desig és el meu cavall.
La depressió és el carro.

La meva pàgina estava massa  blanca,
la meva  tinta era massa  fina
EL dia no podia  escriure
tot allò que la nit em dictava.

El meu animal crida
el meu àngel està amoinat
però no se´m permet
cap queixa.

Perque  algú farà ús
del que jo no vaig poder ser
i aleshores el meu cor
serà seu, impersonalment.

Avançarà pel meu camí.
Sabrà el que vull dir
el meu desig partit en dos
i la llibertat enmig.

En menys d´un segon
les nostres vides xocaran,
l´eternitat suspesa,
la porta oberta de bat a bat.

I aleshores ella neixerà
per algú com tu.
El que ningú  ha fet,
ella ho continuarà.

Jo sé que s´apropa.
Jo sé que em mirarà.
Aquest és el meu desig.
Aquest és el meu llibre.-


jueves, 19 de enero de 2012

We take care of our own- BRUCE 2012

coincidències de la vida.. Ahir vaig recordar el Brilliant Disguise i avui  a l´edicio digital de El Pais trobo l´avançament del  nou disc del Bruce-
A la primera escolta he trobat a faltar una mica de tralla guitarrera. Massa tou, ja fa temps que ha perdut intensitat i lirisme. Repeteixo, es la primera audició i em puc equivocar. Esperem que així sigui

miércoles, 18 de enero de 2012

Brilliant Disguise-Bruce Springsteen

Segur que el Tunnel of love no està en el top five  del Bruce  però té peces  fantàstiques.

A mi particularment  me n´agraden dues, el tougher than the rest ( molt ben  traduïda pel bruce en català al seu bloc)  i aquesta que té , per mi, una de les  frases  més  brillants del Boss: Déu meu, tingues  pietat de l´home que  dubte del  que  està segur....

lunes, 16 de enero de 2012

PRIMERA PLUJA

Fa temps que  vaig concebre que la poesia era el gran diàleg del silenci.

Segur que n´hi han que pretenen quelcom sublim i trascendental amb vocació de posteritat.

Aquest no és el meu cas, us ho ben juro.

Escric perque tinc alguna cosa que dir.  Perque necessito dir-la.

També escric  perque algú m´escolti

L´autor i el lector són dos  desconeguts anònims que  intimen. Perque tothom, en algun moment,  té la necessitat de saber que hi ha algú que sent com ell.

Però és una intimitat  benèvola, sense cap més conseqüència que  compartir , en la distància, un sentiment. No es  fa mal a ningú.

En el meu cas  parlo de l´amor  perque, simplement, és la cosa més important que  tinc a la vida.

Potser sóc  massa  tímid per parlar-ne a la  cara, de  tu a  tu. Potser també a mi se m´activen els mecanismes de l´auto-defensa.

No ho sé però aquest petit poema  ha nascut pensant en això



El meu lloc

Aquest és el meu lloc,
l´atent silenci
que t´escolta.
Tranquila,
estem sols
i no diré a ningú
que plores.

Perque abans
ho vaig fer-ho jo
desquiciadament
humiliat
per tot allò
que dones.

Els que som
estem aquí,
sempre junts,
sempre
a l´ombra

Apropa´t,
no tinguis
vergonya.
L´amor és
el nostre lloc.
Tots els altres
s´equivoquen

domingo, 15 de enero de 2012

Darkness- Leonard Cohen

Poc a poc anem descobrint les noves perles de l´últim treball del Leonard. Queden només quinze  dies. Falten només vuit cançons.
Estic segur que d´aquesta en sortiran milers de sensacions, de coincidències, de frases  escrites en íntims mails....
Com deia ell mateix en el poema "la millor part de mi"
" Des de que em vaig lliurar a la meva naturalesa malvada i a la mandra que resta darrera la meva frenètica activitat, la millor part de mi ( que mai vaig poder localitzar) ha començat a aparèixer en els somnis de persones  que em són desconegudes. Segons les seves  cartes estic siguent útil de petites maneres, donant  profitosos consells, ocasionalment realitzant dramàtics rescats enmig de perillosos aconteixements"
El millor plaer  per un poeta  és  haver estat útil en alguna cosa, per petita que  sigui.

DARKNESS                                       FOSCOR

I caught the darkness(vaig atrapar la foscor)
It was drinking from your cup(estava bevent de la  teva copa)
I caught the darkness( vaig atrapar la foscor)
drinking from your cup(bevent de la teva copa)
I said is this contagious?( vaig dir: és això contagiós?)
You said “Just drink it up”( i tu vas dir: Simplement beu-te-la)

I’ve got no future( no tinc cap futur)
I know my days are few( se que em queden pocs dies)
The present’s not that pleasant( el present no és tan agradable)
Just a lot of things to do(sempre s´han de  fer moltes coses)
I thought the past would last me( vaig pensar que el passat em duraria)
But the darkness got that too( però la foscor també el va atrapar)

I should have seen it coming( ho deuria  d´haver previst)
It was right behind your eyes( estava just darrera dels teus ulls)
You were young and it was summer( Tu eres jove i erem a l´estiu)
I just had to take the dive( només vaig haver de donar el primer pas)
Winning you was easy( guanyar-te  va ser molt fàcil)
But darkness was the prize( però la foscor  era el preu)

I don’t smoke no cigarette( no fumo)
I don’t drink no alcohol( no bec)
I ain’t had much loving yet( no he  tingut massa amor últimament)
But that’s always been your call(però sempre he estat quan em trucaves)
Hey, I don’t miss it baby( hey però no ho trobo a  faltar)
I no taste for anything at all( no hi ha res que em vingui de  gust)

I used to love the rainbow( acostumava a  estimar-me l´arc de Sant Martí)
And I used to love the view(acostumava a estimar  el paisatge)

I love the early morning( estimava la primera hora del matí)
I pretend that it was new(fingia que era nova cada dia )
But I caught the darkness, baby( però em va atrapar la foscor, nena)
And I got it worse than you( i la porto pitjor que  tu)

I caught the darkness(vaig atrapar la foscor)
It was drinking from your cup(estava bevent de la  teva copa)
I caught the darkness( vaig atrapar la foscor)
drinking from your cup(bevent de la teva copa)
I said is this contagious?( vaig dir: és això contagiós?)
You said “Just drink it up”( i tu vas dir: Simplement beu-te-la)




Un break amb l´Andrés

M´agrada molt aquesta  cançó. LLarga vida al rock & roll-

Qui té por a Virginia Woolf?

La primera  vegada que  em vaig topar amb un texte de l´Edward Albee va ser fa alguns  anys al Romea amb l´obra “ La Cabra o qui és Sylvia?”.
El treball del Josep MªPou era excel.lent si li treiem unes petites dosis d´amanerament tècnic que no el  feien del tot creïble. Però el contingut era massa bo com per parar-se a  reparar en aquests  detalls. Què pot fer que un home deixi la seva dona i s´enamori d´una cabra?.-
Tot allò que ens sembla improbable pot succeir quan menys ens  ho esperem. Res ens passa  fins que ens passa. I les conseqüències són terribles per imprevistes.-
Ahir vaig anar a retrobar-lo  amb el seu  clàssic : Qui té por a Virginia Woolf?.
En la vessant merament dramàtica el  treball del Daniel Veronese és impecable i alhora implacable. El cinisme és l´únic patrimoni propi dels emocionalment intel.ligents. Com deia un gran savi anglès.- El cinisme es fer-nos  veure les coses com realment són, no com nosaltres volem que  siguin.
Fer riure enmig de tant dolor només s´ho pot permetre qui  n´és conscient del seu avast. Qui l´ha reconegut, i és capaç de separar-lo, i presentar-nos-el.
No sabíeu que existia el dolor?. Doncs aquí el  teniu. A veure com el  gestioneu vosaltres…. Aquest és l´objectiu de qualsevol mestre.
Que la maduresa es correspongui amb l´edat és només una coincidència . Però si que és cert que  més temps implica necessàriament l´augment de la probabilitat de que ens passin coses.
És així com un  jove  professor de  biologia empra el seu  temps en l´ambició, en la planificació del seu  brillant i ric futur.- No li ha passat encara  res  de prou important que el faci  canviar.
És veritat que només prosperen els  que tenen sort,  els inconscients  i els  que no tenen  cap mena d´escrúpols.-  N´hi han que creuen que el treball és un fi en si mateix i no són capaços de concebre´l com allò que realment és: un mal necessari perque tu i els  teus puguin subsistir. Fins i tot n´hi han que l´agraeixen perque així estan entretinguts….
En George és un professor d´història mediocre. La Martha és una nena consentida i capritxosa,. Tots dos s´han aniquilitat en l´amor que es professen i als qui els  sobrevola un  fet massa dolorós com per parlar-ne,n. “ Aquell petit cabró” diuen….
Oscar Wilde deia que és bastant dificil no ser injust amb qui  realment t´estimes. Tots els altres són figurants, convidats, comparses… persones que uses i que t´usen perque passi el  temps de la millor manera possible.
Quan estimes algú s´obren totes les llicències. Llicència  també per odiar-lo, criticar-lo, menystenir-lo, ignorar-lo. Creus que és un preu que  ha  de pagar  per haver arribat tan a dins del  teu cor.
I això és el que  fan el George i la Martha. Beure i intentar-se destruir l´un a l´altre  només  per dir-se, en infinita tendresa, que  tots  dos  ja  estan auto-destruits  per no haver pogut tenir aquell  fill que el seu amor es mereixia .
El final només el pot entendre algú que hagi estimat  de veritat a algú, alguna  vegada.

martes, 10 de enero de 2012

GOIN´OUT WEST-tom waits

Com deia en Homer Simpson: Me aburrooooooooooooo!

Quanta correcció ... Trabajo, Familia, Estado!!!!

La intel.ligència preventiva no m´ha fet créixer,

A ningú dels que conec li agrada el Tom Waits. Se´n riuen de la seva  veu i l´insulten dient que  borda com un gos... Però a mi  em  flipa.

S´ha de ser una mica  xulo per anar-te´n cap a l´Oest. En el meu  cas fins i tot diria que és ser un inconscient.

Perque jo no se  karate, de woodoo en vaig tenir sobredosi l´any passat... I no se ni conduir  el meu propi llit.

No se si estic bo sense camisa, però ni que em mateu em treuré la gorra-


Una gorra de pell blava

Avui he somiat que el meu avi em  regalava una  gorra de pell blava. Prou fosca per confondre-la amb  negra, li penjaven dues orelleres com dues  tires de pernil mal tallat, i portava visera.

Sabia que es moriria  aviat així que vaig prendre-la com el seu últim llegat. No sé si perque  havia sigut un gandul, o per mala  sort, o per una genuïna i peculiar llista de prioritats, no podia esperar  d´ell res que  tingués més  valor.

Ningú estava  obligat a  cuidar-lo. No hi havia en expectativa cap  herència  i de la  vessant moral se´n podien cuidar les  residències.

Era un somni i tenia llicència  per ser lliure. El seu tacte a les meves mans  era antigament rugós, un puzzle malendreçat d´escames horrorosament tenyides, dèbils en la  textura però inexplicablement  indestructibles.

Me la vaig posar davant seu quan encara era prou conscient de l´homenatge. En aquells moments  vaig creure que era més important l´ètica que l´estètica. Jo sabia que  tenia  el cap massa  gros  com perque em quedés bé cap gorra.

Però aleshores va succeir la màgia que en aquests temps moderns només pot esdevenir en els  somnis. Ho vaig entendre....

Des de que era un marrec amb sentit, m´havien explicat  que el meu avi sempre havia anat a la seva, sense comptar amb res ni amb ningú.

N´hi han que  ho fan perque  tenen complexe de trailer, sabedors que l´únic lloc  possible a la  seva  carretera és darrera.

Però n´hi han que es posen una  gorra, lletja, suada i manida , no perque te´n riguis,  no perque els deixis sols,  no perque tinguin  respostes a les  teves  preguntes , no perque  puguin fer-te preguntes que et fan por i no vols respondre .

De  vegades són les coses més petites i més inesperades les que et fan sentir més bé. Ademés no sabia que era tan divertit saber que  no necesssites ni el consentiment ni l´aprovació de ningú per sentir-te guapo.

A que em queda bé? No importa. Ni en els somnis ni en la vida real les coses que pensem o diem  tenen tanta importància.

Us agrada ballar? Us  han regalat mai cap gorra???



lunes, 9 de enero de 2012

RACHAEL

Aquest  any tinc moltes ganes  de fer poemes  més a  partir de sensacions que de vivències personals. Fins ara no m´hi atrevia massa perque  podia ser malinterpretat i  reflectir  un estat d`ànim que no era el meu. I la gent s´amoinava …

Sempre  he considerat que és un exercici molt saludable imaginar-te situacions  abstractes i desemvolupar-les emocionalment. Inventar històries, escenes possibles, reaccions probables… com si formessin part d´un entrenament per l´avenir.

Cada cop que comenci un  poema amb una cita sabreu que no estic parlant de mi..

Quan el necessiti  l´aniré a retrobar  com qualsevol de  vosaltres, en la més  absoluta, estricta  i secreta intimitat.

Pd.- no us perdeu la delicatesen que es marca la Rachael, im.pre.sio,nant

                            ********************

“The only fault i´ve found in you is not being free to take what i would give”

( l´única  falta que t´he trobat es no ser prou lliure per agafar allò que jo et podia  donar)
   
The only fault( Rachael Yamagata)


RACHAEL I

Potser no dius
el que  vols.
Potser tampoc
vols el que dius.
És fàcil rebatre.
És fácil dir
i desdir fins
trobar-te
convincent.
Però no em creguis dèbil.
No ho sóc , amor,
No ho sóc.

Ni tampoc el savi taciturn
que pot predir
tots els auguris.
No hi ha ningú
a qui convencer.
Sóc jo i el lament
de la  certesa
apoderada de mi .

Que la veritat
és l´únic monstre
que quan creix
ho fa indomable.



The only  fault i´ll take from you is how to run from you wish to keep
( l´única  falta que et podré retreure és veure com estàs fugint del que desitjaries quedar-te per tu)


RACHAEL II

Què tens si te´n  vas?
A quin Déu idolatra
la correcció
que dius que et pesa?

No es diferent
el dolor que és
del que segur
ha de venir.

Per això deixa´m
preferir-te aquí
en el paradís
imperfecte
de veure´t
sense tenir-te.

sábado, 7 de enero de 2012

BELLUM2-LOVE VIGILANTES-OYSTERBAND

Original dels “New Order”, el Love Vigilantes  ha estat una de les  cançons més  versionades. Recordo la que van fer els “Iron & Wine” però  sobretot aquesta dels Oysterband.
Ja veureu com resulta del tot addictiva

viernes, 6 de enero de 2012

BELLUM 1- POWDERFINGER-NEIL YOUNG

Sempre m´ha impresionat aquesta  cançó i en particular la versió que en  va fer en Neil al seu doble en directe “ Weld”, un grandíssim disc en directe amb els seus inseparables “Crazy Horse”.

Si us agrada  el rock no podeu discutir aquesta obra mestra de la força, de la ràbia continguda  i els dos “solos” de guitarra salvatjament esgarrifosos.

No hi ha  gaire més a comentar. Disfruteu-la al màxim....

jueves, 5 de enero de 2012

Avanç de programació

Estic content. Subversivament content diria.

Ja està en marxa ( de veritat) l´auto-edició del meu primer llibre. Només  falta la part artística, la portada  i poca cosa  més.- Els textes ja  estan tancats. La Roser  ha  escrit un magnífic pròleg que  dubto merèixe´l . Aquestes dues primeres  pàgines  ja  valen  per tota la  resta.

I ahir  vaig enllestir  els meus dos primers poemes de 2012 que veuran la llum el proper dilluns a les 9'30 del matí. És com  si ens posessim una altra  vegada  a treballar. Em sento inspirat, il.lusionat, confiat  i en plena  forma. He deixat de cremar els ponts que he hagut de creuar. He après  a conservar.los, alguns en mi, altres  en un bell paratge de la meva memòria. Tot suma. Res resta.

Abans  però  entretindré els  tres  dies de  festa  que  tinc per davant amb una col.lecció de  cançons de guerra absolutament  magnífiques. Oyster  Band, Dylan i   l´últim clàssic que em  faltava: Neil Young.

Després tornaré amb una  cançó diabòlicament divertida del Tom Waits, no apta per puristes, adient per  macarres.També m´agrada ser un macarra

En Jinks  també m´ha anunciat la seva  visita. Mira que es pesat el tio. Em parlava d´una història histèrica que no  he entès  massa bé  ,  d´una  cançó que  portava   el nom  del meu  sogre i una  frase  impossible en  anglès: " Make it pronto"....

Però ara toca l´últim capítol del meu resum de l´any. La meva llista  només  té aquesta cançó, la que canto cada vegada que l´estimo. En el meu silenci desbocat. En totes les mirades que no deixo veure.

.

lunes, 2 de enero de 2012

Nick Cave- The curse of millhaven

Vinga, una de  bona  per començar l´any.- Feia molt de temps que  volia traduir-la i ha  valgut molt la pena.

M´agraden els diversos angles en el que es poden afrontar les coses. Criteri és acceptar altres criteris.

M´avorreix la  gent que es vanagloria de  ser  "rara" o "friki" sota la premisa de no valorar, ni molt menys acceptar els  canvis.

I avui toca una  mica de sadisme gòtic i ningú millor que el Nick i els seus Bad Seeds, de llarg, la segona millor  banda d´acompanyament del món( després, of course, de la E Street Band).

Avui estic una mica  gamberro  i m´encanta



Jo mai vaig crucificar al pobre Biko, la,la,la,la,la.,