Avanç de programació

Estic content. Subversivament content diria.

Ja està en marxa ( de veritat) l´auto-edició del meu primer llibre. Només  falta la part artística, la portada  i poca cosa  més.- Els textes ja  estan tancats. La Roser  ha  escrit un magnífic pròleg que  dubto merèixe´l . Aquestes dues primeres  pàgines  ja  valen  per tota la  resta.

I ahir  vaig enllestir  els meus dos primers poemes de 2012 que veuran la llum el proper dilluns a les 9'30 del matí. És com  si ens posessim una altra  vegada  a treballar. Em sento inspirat, il.lusionat, confiat  i en plena  forma. He deixat de cremar els ponts que he hagut de creuar. He après  a conservar.los, alguns en mi, altres  en un bell paratge de la meva memòria. Tot suma. Res resta.

Abans  però  entretindré els  tres  dies de  festa  que  tinc per davant amb una col.lecció de  cançons de guerra absolutament  magnífiques. Oyster  Band, Dylan i   l´últim clàssic que em  faltava: Neil Young.

Després tornaré amb una  cançó diabòlicament divertida del Tom Waits, no apta per puristes, adient per  macarres.També m´agrada ser un macarra

En Jinks  també m´ha anunciat la seva  visita. Mira que es pesat el tio. Em parlava d´una història histèrica que no  he entès  massa bé  ,  d´una  cançó que  portava   el nom  del meu  sogre i una  frase  impossible en  anglès: " Make it pronto"....

Però ara toca l´últim capítol del meu resum de l´any. La meva llista  només  té aquesta cançó, la que canto cada vegada que l´estimo. En el meu silenci desbocat. En totes les mirades que no deixo veure.

.