Avui he somiat que el meu avi em regalava una gorra de pell blava. Prou fosca per confondre-la amb negra, li penjaven dues orelleres com dues tires de pernil mal tallat, i portava visera.
Sabia que es moriria aviat així que vaig prendre-la com el seu últim llegat. No sé si perque havia sigut un gandul, o per mala sort, o per una genuïna i peculiar llista de prioritats, no podia esperar d´ell res que tingués més valor.
Ningú estava obligat a cuidar-lo. No hi havia en expectativa cap herència i de la vessant moral se´n podien cuidar les residències.
Era un somni i tenia llicència per ser lliure. El seu tacte a les meves mans era antigament rugós, un puzzle malendreçat d´escames horrorosament tenyides, dèbils en la textura però inexplicablement indestructibles.
Me la vaig posar davant seu quan encara era prou conscient de l´homenatge. En aquells moments vaig creure que era més important l´ètica que l´estètica. Jo sabia que tenia el cap massa gros com perque em quedés bé cap gorra.
Però aleshores va succeir la màgia que en aquests temps moderns només pot esdevenir en els somnis. Ho vaig entendre....
Des de que era un marrec amb sentit, m´havien explicat que el meu avi sempre havia anat a la seva, sense comptar amb res ni amb ningú.
N´hi han que ho fan perque tenen complexe de trailer, sabedors que l´únic lloc possible a la seva carretera és darrera.
Però n´hi han que es posen una gorra, lletja, suada i manida , no perque te´n riguis, no perque els deixis sols, no perque tinguin respostes a les teves preguntes , no perque puguin fer-te preguntes que et fan por i no vols respondre .
De vegades són les coses més petites i més inesperades les que et fan sentir més bé. Ademés no sabia que era tan divertit saber que no necesssites ni el consentiment ni l´aprovació de ningú per sentir-te guapo.
A que em queda bé? No importa. Ni en els somnis ni en la vida real les coses que pensem o diem tenen tanta importància.
Us agrada ballar? Us han regalat mai cap gorra???
A mi no em van regalar mai una gorra, peró si unes paraules que la meva mare em va dir uns dies abans de marxar:
ResponderEliminar"APROFITA MOLT EL TEMPS, NO DEIXIS PASSAR CAP OPORTUNITAT,INTENTA FER EL QUE PUGUIS PER FER LA VIDA FÀCIL ALS QUE T'ENVOLTEN"
Ella ho va fer aixi durant els 59 anys que va ser amb nosaltres.
R.
He oblidat dir-te que m'agrada molt ballar
ResponderEliminar