PRIMERA PLUJA

Fa temps que  vaig concebre que la poesia era el gran diàleg del silenci.

Segur que n´hi han que pretenen quelcom sublim i trascendental amb vocació de posteritat.

Aquest no és el meu cas, us ho ben juro.

Escric perque tinc alguna cosa que dir.  Perque necessito dir-la.

També escric  perque algú m´escolti

L´autor i el lector són dos  desconeguts anònims que  intimen. Perque tothom, en algun moment,  té la necessitat de saber que hi ha algú que sent com ell.

Però és una intimitat  benèvola, sense cap més conseqüència que  compartir , en la distància, un sentiment. No es  fa mal a ningú.

En el meu cas  parlo de l´amor  perque, simplement, és la cosa més important que  tinc a la vida.

Potser sóc  massa  tímid per parlar-ne a la  cara, de  tu a  tu. Potser també a mi se m´activen els mecanismes de l´auto-defensa.

No ho sé però aquest petit poema  ha nascut pensant en això

El meu lloc

Aquest és el meu lloc,

l´atent silenci

que t´escolta.

Tranquila,

estem sols

i no diré a ningú

que plores.

Perque abans

ho vaig fer-ho jo

desquiciadament

humiliat

per tot allò

que dones.

Els que som

estem aquí,

sempre junts,

sempre

a l´ombra

Apropa´t,

no tinguis

vergonya.

L´amor és

el nostre lloc.

Tots els altres

s´equivoquen