No em preguntis perquè estic callat.
De vegades les coses no surten perque si ho fan... s´equivoquen.
Hauríem de deixar-les on volen estar, en aquest silenci que sobrevola aquest trosset del teu coll que sempre et dic que és només meu.
Sembla que el vigili com un falcó , però no sempre l´encertes amor...
Observa el seu vol segur , confiat i lliure.
La seva bellesa no vol exhibir-se si no donar-te les gràcies per ser com ets.
En aquest trosset de coll que ens deixem sense demanar-lo.
En aquest trosset de coll que sempre serà casa nostra
Ulls
foscos
Els cavallers segueixen parlant.La lluna de mitjanit es queda a prop del riu
Beuen mentre van passejant. Crec que
ja és hora de que jo desaparegui.
Perque jo visc en un altre món, on
la vida i la mort són recordades
on la terra es tensa amb les perles
que deixen els amants
mentre jo, tot el que veig, són
aquests ulls foscos.
De lluny es sent un gall com canta
mentre un altre soldat s´esfonsa en pregàries.
Hi ha un fill que s´ ha perdut. La
seva mare no el troba enlloc.
Però jo només faig que sentir un
altre tambor
que repica perque els morts s´aixequin
i que mentre avança fa sentir la
por a la pròpia bèstia de la naturalesa
quan jo, tot el que veig, són
aquests ulls foscos.
Em demanin que sigui discret i que
faci el que està previst.
Em diuen que fins i tot la venjança
és dolça.
Estic segur que ho és des del seu
punt de vista.
Però jo no sento res de res pel seu
joc en el que s´ignora a la bellesa,
Només sento l´escalfor de les
flames
i tot el que veig són aquests ulls
foscos.
La franceseta està en el propi
paradís mentre un borratxo està al volant.
Qualsevol mena de gana fa pagar un
preu massa alt
als Déus caiguts per la velocitat
i per l´acer.
El temps és massa curt i tots els
dies són dolços
i és la passió la que dirigeix
totes les fletxes que estan volant.
Hi ha un milió de rostres als meus
peus,
però jo, tot el que veig, són
aquests ulls foscos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario