Algún
día aprenderé a caminar despacio. Pero cuando digo despacio no
digo lento. La palabra lentitud le añade un matiz de torpeza
que quiero evitar a toda costa.
A
un torpe se le juzga y se le condena a la burla, a la compasión ,
al inaguantable sentido de la superioridad de los necios.
Que
vaya por delante mi respeto a los torpes. Al menos, ellos siempre lo
intentan.
Nunca
como ahora se había idolatrado tanto a los cobardes, a los
cobardes del silencio, a los que no es que les vaya bien todo , si
no que no tienen la suficiente valentía para decir lo que
realmente piensan. Y si uno no dice lo que piensa, luego se le
olvida, y sin ideas y sin historia, no somos absolutamente nada.-
Pasar
inadvertido, callar y obedecer no es cómodo. Es una maldición
escondida.
En
nuestros días, se dice inteligente a quien, perteneciendo por
vocación al gran todo, sabe sacarle provecho para si mismo. Y ese
provecho sabe adornarlo adecuadamente con frases, con teorías
afectadas y retro-alimentadas de convicción y grandilocuencia.
El
respeto a la ley sin cuestionarse si la ley es justa o no... La
solidaridad entendida únicamente de arriba a abajo, la limosna
populista de la vanidad.
No
hay nada más idiota que creer que tenemos un derecho natural, y
sobretodo indiscutible, a estar donde estamos, a ser quienes
somos, sin respeto, sin auto-crítica, sin agradecimientos...
Mi
ir despacio es un simple deseo de conciencia, saber lo que hago,
rebelarme contra lo que me empuja, evitar lucimientos estériles,
sentir para después decidir, y luego disfrutarlo.
Chavela,
estoy cansado de ser un teórico del placer. Lo supe cuando me
llamaste torpe inepto...
Dejé
de decir que te conocía para conocerte. Dejé de decir que amaba
tu música para amarla.
Desde
entonces mi despacio no va nada mal. He de aprender más, sin duda.
He
empezado por sus besos . Desde que vislumbro su ingenua intención cuando cierra los ojos, cuando su timidez pone morritos en la comisura, cuando se acerca a ciegas y en caída libre ,ajena a cualquier sentido del fracaso, cuando la siento posarse en mi alma, cuando el silencio declama: tranquilo amor, que yo estoy aquí
Ahir vaig escoltar el nou doble Cd de la Lucinda Williams. Encara no m´he sobreposat del que, possiblement, sigui el millor doble Cd de rock que hagi escoltat en anys. Mare meva la nena de 61 anys! Reverència rera reverència....
Al youtube només estan penjades actuacions en directe amb una qualitat sonora massa baixa perque les penji. A mesura que es vagin publicant les lletres les aniré traduïnt i us adverteixo que en seran moltes. Cap de les 20 cançons es pot puntuar per sota del 9.
El que si està penjat és un resum de les sessions de gravació de l´àlbum en les que es veu a una colla de joves carrosses divertint-se sumant-li a la professionalitat.. el cor.
Als meus fills, que per desgràcia tenen al pare més pesat del món, només faig que repetir-los una frase, a la que puc.... a la que tinc ocasió ... semblant-me a aquell iaio que en les reunions familiars li fan el karaoke de tantes vegades que ha repetit una cosa..
Fills meus... lo més important en aquesta vida és que us estimin, no que us necessitin....
Doncs bé... després del "subidon" d´ahir, aquest matí m´he relaxat amb un encantador disc folkie britànic de la Josienne Clarke i el Ben Walker quan he trobat, llegint els crèdits, una versió d´un poema del Robert Burns.-
Buscant a la xarxa he trobat centenars i centenars de versions i em quedo amb aquesta de la Rachael Sermanni, cantautora de talent , de la lliga de la Laura Marling , que fa una versió orquestada d´aquest poema que fa posar-te a mil per hora l´adrenalina emocional...
I per postre, perque estic content, i perque com diuen tots faig molt bona cara... us regalo un "bonus track" de la mateixa Rachael Sermanni amb un duet amb un cantant català, el Ramon Mirabet que vaig conèixer a través d´ una ex-companya de feina , que improbablement llegirà aquest bloc, però que si ho fa li envio generosos records de tres cantonades més amunt, gairebé tocant a la Diagonal.
Apa nens.-... a disfrutar de la poesia, de la música i de totes les coses belles que hi han en aquest món
No us amagaré que vaig quedar una mica decebut amb l´esperat retorn dels dos germanets d´Austràlia...
Confirmat. Ni el mateix Rick Rubin és garantia d´èxit.
Però aquesta " All this Love" sí que m´agrada, per tendra, senzilla, càlida i directa.
Pd.- No us perdeu i revisiteu el " For you" dels "tetes" en un gran video traduït per un blogger i penjat en aquest bloc ja fa uns mesos.
Les dues són fantàstiques .
Que tingueu una bona setmana :)
Tu trobes el camí i jo mai pregunto. Jo et seguiré. Jo et seguiré. Tu seràs el cel de nit i jo seré les estrelles. Jo et seguiré Jo et seguiré. Aquí tens tot aquest amor per si el necessites. Aquí tens tot aquest amor per si el necessites. Aquí tens tot aquest amor per si el necessites. Tu agafaràs el camí principal i jo t´acompanyaré- Jo et seguiré Jo et seguiré. Porta´m l´oceà que jo et portaré una cançó Jo et seguiré Jo et seguiré. Aquí tens tot aquest amor per si el necessites. Aquí tens tot aquest amor per si el necessites. Aquí tens tot aquest amor per si el necessites. Perque tot el que sóc jo ho sóc per tu Tu ets tot el que veig. Tu ets tot el que necessito Aquí tens tot aquest amor per si el necessites. Aquí tens tot aquest amor per si el necessites. Aquí tens tot aquest amor per si el necessites.
Azure Ray va escriure " November".. que és un potser una de les cançons més boniques traduïdes en aquest bloc i sobre la que fa molt poc vaig actualitzar afegint-hi la música.
Aquesta és una d´aquelles rares ocasions que m´agrada més el video que la cançó.-
Ps.- De tant en tant rellegeixo el " Famous Blue Raincoat " per no oblidar que no hi ha absolutament ningú que sigui ni invencible ni posseidor de l´única veritat absoluta
Pots ser estimada Xampany aquí, a la tarda. Ara tu estàs parlant amb la teva mirada, Ni és divertit ni és just que ell hagi escollit ..." la joventut", però d´aquestes cendres ella se´n sortirà. Perque tu pots ser estimada. Tu pots ser estimada. Això és el que t´emportes, perque en aquesta vida res passa com tu voldries. Però quan la bellesa desaparegui ella es convertirà en el seu propi fantasma. Aixì que abraça´m amor perque tu pots ser estimada tu pots ser estimada Les paraules es desintegren per aquest motiu vaig voler mostrar-te que fins i tot una llar trencada no ens farà fracassar quan intentem dir Que tu pots ser estimada. Tu pots ser estimada. Que tu pots ser estimada. Tu pots ser estimada.
La dona del pis de sota Em desvesteixo cerimonialment, per ella, per qui en els meus somnis em revela com em cuida i com s´amoina per mi. Em despullo totalment per la dona del pis de sota La destenyida brusa de cotó, la jaqueta de llana d´una època en la que el Senyor encara responia a les meves pregàries Deixo caure la meva negra armadura per la dona del pis de sota Entro a la dutxa i deixo que l´aigua degoti en tots els solitaris assumptes de la meva ment. Li dono les meves orelles, els meus ulls, li dono el meu futur i el meu passat els dos estan plens de preguntes i mentides, però tinc un sentiment pel que ella mai em preguntarà: Cap on vaig? Bé... jo només m´estic ensorrant cap a la dona del pis de sota. En el meu somni l´estiro sobre una manta fruits del bosc taquen el fràgil vestit que porta Ella pot prendre la meva ànima i guardar-la. La dona del pis de sota Li dono les meves orelles, els meus ulls, li dono el meu futur i el meu passat els dos estan plens de preguntes i mentides, però tinc un sentiment pel que ella mai em preguntarà: Cap on vaig? Bé... jo només m´estic ensorrant cap a la dona del pis de sota.
Vaig llençar-te un encanteri
perque ets meva.
Millor que deixis de fer
totes aquestes coses que fas
Et vaig dir:
- Mira. No t´estic mentint.
No tindré en compte
totes les tonteries que fas.
No tindré en compte
tot el teu menyspreu cap a mi.
Vaig llençar-te un encanteri
perque ets meva.
Així és....
“los porquenó sufren
una amputación afectiva que la suplen a base de amor, el amor es
la prótesis más espectacular inventada por el ser humano. Serafin
ha cubierto su amputación queriéndome. (..).. es un mecanismo
perfecto y sólido, como el acero inoxidable. El amor tiene la
precisión de una balanza de laboratorio. No hay herramienta tan
exacta como él .
Juan José Millás- "La
mujer loca"( Seix Barral-Biblioteca Breve)
