The outsiders-Rem
L´altre dia estava prenent un cafè amb el Quim Costa, un dels meus millors amics de sempre i potser una de les persones que més sap de música de Catalunya.
Gran admirador de R.E.M. em comentava que en el passat Primavera Sound va estar conversant amb el mateix Mike Mills preguntant-li com portaven la separació.
El Mike li va contestar que ara estaven tranquils, que REM s´havia fet massa gran i necessitaven descansar.
Donç bé, vam estar parlant sobre quina era la millor traducció que podíem donar-li a "Outsiders".
La connotació " anti-sistema" era massa política pel significat de la cançó, així que vam escollir "inadaptats" com a concepte ampli, més emocional que social.
Gaudiu d´aquesta meravella. Una de les millors cançons dels d´Athens.
Els inadaptats.
Em vas portar al restaurant on ens vam trobar per primer cop.
Vas estabornir-me amb el que anaves a dir,
com si obrissis el meu cap amb una palanca.
Vaig quedar atrapat en el aquell tic-toc del rellotge
quan em vas explicar allò que tu sabies.
Perdut en aquell moment, el dia que la música es va parar.
Jo sí que et recordo.
Dibuixant pautes amb una forquilla sobre les estovalles
prometent un canvi radical d´actitud.
A on ens porta això? M´espanten les tormentes.
Els inadaptats s´estan reunint. Un nou dia ha nascut.
Vaig intentar explicar-te que jo no tenia por.
Em vas mirar. La meva cara t´ho deia tot.
Estic amb tu o estic contra teu?
Jo no crec que sigui així de simple,
estem perduts en remordiments.
Ara estic intentar recordar què sentia quan la música va parar.
Quan tu em vas dir allò que sabies.
Perdut en aquell moment, el dia que la música va parar.
Jo sí que et recordo.
Dibuixant pautes amb una forquilla sobre les estovalles
prometent un canvi radical d´actitud.
A on ens porta això? M´espanten les tormentes.
Els inadaptats s´estan reunint. Un nou dia ha nascut
Un home marxa quan cada muscle del seu cos li demana quedar-se.
Quants ahirs?... cadascun d´ells ens pesa molt...
Qui diu que els canvis poden arribar?
Qui ens diu a què podem dir " casa nostra"?
Jo sé que pots veure a través de mi.
La meva lluminositat desapareix...
La foscor em proporciona un antídot.
No estic espantat.
Això és només un detall tècnic, una debilitat, una realitat.
Oh! Ara és hora de respirar, és hora de creure en alguna cosa,
Deixa-ho córrer i ves-te´n cap el mar.
Ells no ho ensenyen. No saben què vols dir.
Ells no ho entenen. No saben què vols dir.
Ells no entenen res.
Vull cridar, vull respirar una altra vegada,
vull somiar,
vull repetir una frase del Martin Luther King.
Jo no estic espantat.
Jo no tinc por.
Quatre versos
A la pregunta: què som?
no et donis tant temps.
Defensar-te de qui sóc
és oblidar-te de qui ets.
