Here at the right time-Josh Ritter

Vaig embalat avui.... ho sento.

Un dels espirituals  negres més  famosos és el “ Swing Low sweet chariot” .  Han fet moltíssimes  versions  però jo la  vaig conèixer a través de l´Eric Clapton.

He llegit que es tracta d´una imatge bíblica que visualitza la pujada al cel del profeta Elies muntat en un carro de cavalls. De fet, una de les traduccions que els diccionaris fan de “chariot” és el de quàdriga.

I a què ve tota aquest muermo d´introducció?... Donç mireu, que  avui  estic una mica  tou i  m´he posat a traduir una cançó del Josh Ritter que es diu “Here at the right time”. Creieu-me, és preciosa.

Aquí en el moment adequat.

( Here at the right time-Josh Ritter)

Sota aquests cels  blaus hi ha un lloc on estirar-nos jo i l´Evelyn i amagar-nos aquesta nit. Intentaré fer-ho el millor que pugui per aconseguir-ho. Però mai estic segur del que no sé. Oh, carros, si esteu allà fora, si us plau, moveu-vos suaument.

Digue´m que vaig arribar aquí en el moment adequat. Si ho vaig fer, seria probablement la primera vegada.  Sense segones intencions, sense senyals secretes, digue´m que que vaig arribar aquí en el moment adequat.

Tens els ulls molt vermells, o perque estàs massa baixa o massa alta. Quan et vaig trobar estaves malalta però tu no sabies per què.  Jo vaig ser una cura bastant pobra però el meu  amor per tu va ser sempre sincer. La galleda estava trencada però l´aigua era pura.

Digue´m que vaig arribar aquí en el moment adequat. Si ho vaig fer, seria probablement la primera vegada.  Sense segones intencions, sense senyals secretes, digue´m que que vaig arribar aquí en el moment adequat.

I per postres....

Two Gallants-Despite what you´ve been told

Feia molt de  temps que  volia traduir aquesta  cançó dels Two Gallants, però per mi, que el meu anglès va acabar al COU, era molt complicada.

És una canço rock molt potent,  només amb una guitarra i el colpeig brutal de la bateria. És una barbaritat de  peça.

Parla de  gent emocionalment orfe i desubicada, no necessàriament exclosa socialment. Moltes persones benestants i econòmicament estables estan a la mateixa  situació però a un altre nivell. És la solitut més habitual, no estar a la lliga que et pertoca, però que la jugues... I també ( encara que la  cançó no en parli) la solitut dels que estan perque és còmode estar però alhora són conscients de la seva realitat( això si que deu ser una tortura).

No pretenc ser dogmàtic,  Déu me´n guardi....( les coses  ja són de per si prou complicades per tothom) però si que es  veritat que penso que si ens arrisquessim una mica més i fessim o diguessim allò que realment sentim , potser( només potser) tindriem alguna agradable sorpresa.

Vosaltres, els que indulgentment em llegiu i als que tinc el plaer enorme de llegir, sou la meva sorpresa.

Despite what you-ve been told

( Two Gallants)

Suposo que per la taca de sang en els teus llavis

i el divagar de les teves petjades

Jo hauria de demostrar que la meva buidor és veritat

I quedar-me aquí.

Bé, sóc només un noi amb mala reputació

Però la pell que porto és el meu únic  vestit

I tu simplement ets una substituta

De la que jo realment m´estimo.

Tu saps que podries ser qualsevol.

Déu meu, perdona la meva vulgaritat.

Mai m´haurien d´haver deixat lliure.

Perfilo els meus ulls, em pinto la cara

I suplico que d´alguna manera

Em pugui tornar a posar en el meu lloc

Així és com ho arreglem amb nois com jo.

Suposo que en aquest món perdut i malalt

I amb els  teus  serveis que ara són de  franc

Jo hauria de baixar de la meva difícil creu

I anar-me´n al llit amb tu

Però tu saps que se´ns ha fet tard

I que només  he vingut aquí per escapar.

Tu ets només el meu pròxim error

I jo en seré el  teu.

Tu saps que podries  haver estat qualsevol.

Déu Meu, perdona els teus fills sense néixer

Tinc l´esperança que no acabin com jo.

Arrastraré la meva ment pels carrers de la  vergonya

M´enganyaré a mi mateix, perdonaré el joc

Així és com ho arreglem amb nois com jo.

Però malgrat tot el que t´hagin dit

Jo una vegada vaig tenir una ànima

Abandonada en algun  lloc

Darrera d´un antic amic meu.

I odio parlar  d´aquesta manera tan lliure

Però tu no siginifiques res per mi

Així que si les llums del carrer brillen intensament

Jo aquesta nit m´aniré cap a casa.

Sospito per la poca llum dels teus ulls

I que per tu totes les coses són una sorpresa

Que hauria de caure a la trampa d´acer de les teves cames

I tirar-m´hi de cap

Però per tu només sóc un noi confós,

Insegur i que es nega a acceptar-se a si mateix.

Vinga, posa´t la toga i jutge´m

Et deixaré que  guanyis.

Tu saps que podries haver estat qualsevol

Déu Meu, perdona´m pel que deuria haver fet

Els meus pensaments ja són prou culpables

I sí. Suposo que jo he fet aquest llit

Però jo m´aniré per un altre  cantó.

Així és com ho arreglem amb nois com jo.

Però malgrat tot el que t´hagin dit

Jo una vegada vaig tenir una ànima

Abandonada en algun  lloc

Darrera d´un antic amic meu.

I odio dir-te la  veritat,

Però jo no significo res per tu

Així que si les llums del carrer brillen intensament

Jo aquesta nit m´aniré cap a casa.

L´esquena difusa( Per en Pere)

Ho sento molt però tinc unes ganes enormes d´escriure. Deu ser que s´apropa l´inici de la 19ena temporada a la Notaria i me´n fartaré de Reials Decrets, hipoteques, herències i testaments…I tindré molt poc temps per mi. Uf… quin agobio!

Un petit conte

L´esquena difusa.( Per en Pere)

Deu euros per vint minuts. Tot va massa depressa i no puc evitar l´estratègia. En un menú de tres  plats començaré per un entrant contradictori i civilitzat, un recordatori intrascendent de proeses absurdes. En el segon passarem  a recitar-nos un present complaent i rutinari. Exagerarem les queixes i solventarem el món amb l´ingenuitat dels radicals.

Deixem  els postres  per propostes i promeses.

Amaga la cartera que pago jo. És així com acaben ara tots els contes.

Però tot allò que no t´he dit és encara més curt: T´estimo amic meu.

Vas marxant, i tot el que em queda de  tu és la teva esquena difusa , entre  la gent i altres contes.

CALGARY

Calgary

Feia fred a  Calgary. Dos mesos  abans no l´hauria sabut ubicar en el mapa  però allà estava, sentint-se absolutament ridícul  amb un parell de guants  a mig dit, suposadament de llana, que dibuixaven en linees finíssimes els colors de l´arc de Sant Martí.

L´única utilitat que  va saber trobar-li era evitar que li rellisqués la tassa del simulacre de  cafè que es prenia cada matí en llevar-se. Provava de completar el cercle abraçant-la  però el contacte dels seus dits  rogencs i rígids amb la porcellana, buscant l´alleujament de l´escalfor, li causava un dolor estrany, aquell que no t´esperes i sobre el que no tens cap dret llegítim per recriminar-lo.

El gris metàl.lic i presumiblement trist que hi havia més enllà de la finestra el convidava a auto-compadir-se, a fer-se acompanyar  de l´injusta mala  sort, la puta més barata.

Però va  pensar en el  fred en abraçar-la, el fred de la distància que tossudament sempre portava a sobre. Només pretenia estar tranquil, sentir-se sa i estalvi.

Era hora d´anar a treballar. Un cop sec va rebre la tassa damunt la taula. Va obrir la porta admetent per primera vegada que potser havia comès un error en venir a viure aquí, a Calgary.

Una del Dylan

Aquesta  cançó és de  1965. En el seu  original Dylan comença en  acústic. Para, es fot un panxot de  riure  i comença de  nou amb l´elèctrica.
La versió del Taj Mahal  que us poso és d´un  disc d´aquest  any, un gran homenatge al jueu de Minessota  commemorant els  50 anys de la seva  carrera i d´Amnistia Internacional.
Jo vaig aprendre el sarcasme, l´ironia i la visió crítica de la societat, en part, gràcies a aquesta  cançó.... They were very paranoid.....

I was riding on the Mayflower , When I thought I spied some land
I yelled for Captain Arab, I have yuh understand
Who came running to the deck , Said, “Boys, forget the whale
Look on over yonder , Cut the engines , Change the sail
Haul on the bowline”, We sang that melody , Like all tough sailors do
When they are far away at sea

“I think I’ll call it America”, I said as we hit land, I took a deep breath
I fell down, I could not stand , Captain Arab he started Writing up some deeds
He said, “Let’s set up a fort  And start buying the place with beads”
Just then this cop comes down the street, Crazy as a loon, He throw us all in jail
For carryin’ harpoons

Ah me I busted out, Don’t even ask me how, I went to get some help
I walked by a Guernsey cow , Who directed me down To the Bowery slums
Where people carried signs around, Saying, “Ban the bums”
I jumped right into line Sayin’, “I hope that I’m not late”
When I realized I hadn’t eaten, For five days straight

I went into a restaurant Lookin’ for the cook
I told them I was the editor Of a famous etiquette book
The waitress he was handsome He wore a powder blue cape
I ordered some suzette, I said “Could you please make that crepe”
Just then the whole kitchen exploded From boilin’ fat
Food was flying everywhere And I left without my hat

Now, I didn’t mean to be nosy But I went into a bank
To get some bail for Arab And all the boys back in the tank
They asked me for some collateral And I pulled down my pants
They threw me in the alley When up comes this girl from France
Who invited me to her house I went, but she had a friend
Who knocked me out and robbed my boots
And I was on the street again

Well, I rapped upon a house With the U.S. flag upon display
I said, “Could you help me out I got some friends down the way”
The man says, “Get out of here I’ll tear you limb from limb”
I said, “You know they refused  Jesus, too” he said, “You’re not Him
Get out of here before I break your bones I ain’t your pop”
I decided to have him arrested And I went looking for a cop

I ran right outside And I hopped inside a cab
I went out the other door This Englishman said, “Fab”
As he saw me leap a hot dog stand And a chariot that stood
Parked across from a building Advertising brotherhood
I ran right through the front door Like a hobo sailor does
But it was just a funeral parlor And the man asked me who I was

I repeated that my friends Were all in jail, with a sigh
He gave me his card He said, “Call me if they die”
I shook his hand and said goodbye Ran out to the street
When a bowling ball came down the road
And knocked me off my feet A pay phone was ringing
It just about blew my mind When I picked it up and said hello
This foot came through the line

Well, by this time I was fed up At tryin’ to make a stab
At bringin’ back any help For my friends and Captain Arab
I decided to flip a coin Like either heads or tails
Would let me know if I should go Back to ship or back to jail
So I hocked my sailor suit And I got a coin to flip
It came up tails It rhymed with sails
So I made it back to the ship Well, I got back and took
The parkin’ ticket off the mast I was ripping it to shreds
When this coastguard boat went past They asked me my name
And I said, “Captain Kidd”  They believed me but
They wanted to know  What exactly that I did
I said for the Pope of Eruke I was employed
They let me go right away They were very paranoid

Well, the last I heard of Arab He was stuck on a whale
That was married to the deputy Sheriff of the jail
But the funniest thing was When I was leavin’ the bay
I saw three ships a-sailin’ They were all heading my way
I asked the captain what his name was And how come he didn’t drive a truck
He said his name was Columbus I just said, “Good luck”

Temps de reposicions II- ALEXANDRA LEAVING-LEONARD COHEN

Tot té un perquè.
Aquest matí llegia un bonic poema de l´Helena que parlava del retorn als clàssics.
Jo hi torno constantment  però en curt.
Ho faig a les cançons, que és el lloc on m´hi sento més a  gust.
De fet, després de llegir-lo m´he recordat del Leonard Cohen.
He recordat que  aquest agost  ha començat la tercera tanda de concerts després de saber que estava arruinat.
No crec que m´erri molt si penso que l´única cosa que està fent amb aquesta  activitat frenètica als seus 78 anys és  intentar deixar una petita herència als seus fills Adam i Lorca.
Donç bé, donant una volta pel Youtube he vist que  ja estaven penjats fragments d´aquests concerts . I  he tingut una gran i gratificant  sorpresa:  ha inclòs en el  repertori l´Alexandra Leaving, una de les  cançons més belles que he escoltat a la meva  vida.
La vaig traduir, però sense música, el dia 6 d´cotubre de 2010,  als quinze dies d´obrir el bloc.
Aquí teniu el post,  que torno a  signar lletra per lletra, això si, ara amb música. Primer el seu original i després la versió gairebé a capella que  fa la Sharon Robinson.
Us confesso que cada cop que l´escolto em salten tres gotes de pluja fresca dels ulls.
De veritat, si voleu salteu-vos el rotllo que vaig escriure però , si us plau, no us perdeu la  cançó.

Post del 6 d´octubre de 2010

Moltes  vegades, quan estem  amb algú, sigui un  amor, un  amic, un  familiar , ens  aborda un sentiment de propietat i sobretot, d´exclusivitat. És el meu amor, el meu  amic, el meu pare…

Pocs  cops concebim que el mateix  que  sentim per ells ho puguin sentir ells per d´altres. Tots tenim  tendència  a marcar territori( com bèsties primitives que en el fons som) . Aprendre a compartir persones i sentiments és una assignatura que suspenem amb massa freqüència.

El Leonard ens dona aquí una  sortida de geni. Primer de  tot es tractaria de  gaudir  amb tota la intensitat possible els moments que  et toquen, encara que  siguis breus i escadussers, però són , en tot cas, els  teus moments.

En segon lloc, assumir amb dignitat la possibilitat i la probabilitat altíssima de que marxarà.

I per últim , vestir el  que et quedi d´admiració i d´agraïment( l´Al.leluia en ment), mai vestir-lo de tristor, odi, desesperació…

L´escena és molt senzilla; un home  està amb una  dona, la dona  no el pertany i sap que marxarà.. El que sent i diu és pura màgia .

L´Alexandra se´n va.-

De  sobte la nit es  fa més  freda,

el Déu de l´amor s´està preparant per marxar

L´Alexandra es recolza sobre la seva espatlla

mentre tots dos rellisquen entre els sentinelles del cor.

Sostinguts per la senzillesa del plaer,

guanyen a  la llum, s´entrellacen sense cap forma,

i més  radiants del que et puguis imaginar

 tots dos cauen entre les  veus i el  vi.

No creguis que els sentits et juguen una mala passada,

No és un somni  capritxós que quan arribi el matí es consumirà.

Digues adéu a l´Alexandra que  se´n va.

Digues Adéu a l´Alexandra que perds.

Encara que  dormi sobre el tu setí,

encara que et desperti amb un petó

No diguis que va  ser un moment que només vas imaginar,

No et rebaixis  a aquest  tipus d´excuses.

Com si semblés que estaves preparat per això des de fa temps,

ves  decidit cap a la  finestra. Beu-te-la tota.

La música és exquisita. L´Alexandra està rient.

Les teves  fermes conviccions són de nou tangibles.

Tu, que  vas tenir l´honor de la  seva  nit,

i  que per tenir aquest honor et van tornar el teu.

Digues adéu a l´Alexandra que  se´n va.

l´Alexandra que  se´n va amb el seu senyor.

Fes com si fossis  algú ben preparat perque això passés,

Com si fossis l´amo i senyor de tots els teus fracassos.

No escullis l´explicació dels  covards,

aquella que s´amaga darrera de la causa i  de l´efecte.

A tu que  et  va desconcertar tot el seu significat,

A tu que  et van trencar els esquemes i et van desclavar de la creu,

Digues adéu a l´Alexandra que  se´n va.

Digues Adéu a l´Alexandra que perds.

Així estava el vell el 21 d´agost de 2012....uf.

Un post completito completito

Avui estava a la platja i pensava: joder! Mira que ets  feliç amb una  tovallola espaterrada, bona música i el  blau. No necessito absolutament  res més.

Recordava a un amic  meu que em deia que li agradava la meva capacitat de síntesi.

Però, després d´aclaparat per aquest elogi desmesurat, penso que anava errat.

La síntesi és la  gran Bíblia dels  ganduls i heus aquí el “Grand Master”.

Però per  fer bona la vagància només l´hem de condimentar amb criteri.

I aquí estem. Sempre buscant-lo.

Donç bé, anem  “to the gra”. Aquest  matí he tingut un problema.

Com que ademés de  gandul sóc un coi de despistat, resulta que  fa un parell de dies que he perdut les meves ulleres de sol.

No, no us creieu que és una  qüestió d´estètica, si no una qüestió de tècnica.

El nen de la  casa té el costum de perdre´s fixant la mirada  en un punt concret del paissatge. I on puc estar millor que en mans  d´una dona?

N d T:  Poseu l´adjectiu “bona” al  davant o al darrera. M´és completament igual.

I clar, sense  ulleres  tinc totes les de perdre… Si admeto que la miro ella  pot instar al  dogo guardià per cosir-me la  cara a hòsties . Si li dic la  veritat: - Disculpa si t´ha  semblat que m´interessaves en aquest  sentit … aleshores… uf…..  ni el  dogo podria  frenar-la .

Per evitar  conflictes, i seguint el manual de  supervivència del  gandul,  he posat  el cul “to the sun” i m´he posat a  escriure . I ha  sortit aquest petit relat

Breu relat en tinta  amb petites  gotes de mar  salada

Estàs molt bella  amb aquest vestit de  fil blanc que portes. Just per sobre del  genoll, no és la brisa, és la música  qui li fa les ones.

La teva  esquena serpenteja el ritme elegant, inconscientment inadvertida.

Dubto si apropar-me i obrir el llibre per la  teva cintura i començar-te a llegir sencera. Saps que la meva patosa  interpretació de la sensualitat no ens  farà anar a l´hora. Però no t´importa.

La teva pell olora a  estiu, pigallada per milers i milers d´estels petits que s´han quedat adormits en els teus braços.

Poso la  barbeta a la teva espatlla i surto de nit al balcó de tots  els somnis. Tranquil. Herba de Prada en el  teu coll.

Però manca quelcom per fer-ho perfecte. A cau d´orella t´adverteixo que si continues movent-te així no responc del que pugui passar.

Somrius i ja  ho tinc tot. Només  faltava la lluna

Fi.

I per acabar el post, i com que estic content i calent ( pel sol obviously) us poso una cançoneta d´un nou descobriment , la Bess  Rogers,  amb un títol molt marítim I que  dona molt bon rotllo…

Ohh Yeahh.

Pd.- Aquesta tarda he anat a comprar unes ulleres noves. By the flies.

 Gravity feels weaker than it ever used to. 

light as a feather, blown by the wind without you,
I float above all that I love and I can't get home,
Till you pull me back, you show me that I am not alone.

[chorus]
I need an anchor to hold me down,
Baby you keep my feet on the ground,
Don't let me float, don't let me float away.

When it turns to night, stars just fade into the darkness.
I'm lost in the tides, sailing without a compass.
Nothing to show which way to go, it all seems wrong.
Till you bring me back, you show me that I'm already home.

[repeat chorus}
I need a moon that'll calm the sea,
Baby you do the right thing for me,
Don't let me float, don't let me float away.

Honey you're the reason ,
That I get up when my knees are bleeding,
That I wake up when I'm lost and dreaming,
Yeah you bring me back.

Honey you're the reason ,
That I get up when my knees are bleeding,
That I wake up when I'm lost and dreaming,
Yeah you bring me back.

[repeat chorus]

[repeat chorus]
I need a moon that'll calm the sea,
Baby you do the right thing for me,
Don't let me float, don't let me float away