Últimament he tingut moltes sorpreses agradables, molta gent que estava amagada i que gràcies al bloc he descobert com a grans conversadors, intel.ligència i sensibilitat més enllà de les barreres que normalment ens posem i que ens fan grisos i mediocres.
El bloc va sortir de l´angoixa i ara és casa meva i el portal per entrar a la vostra. Gràcies a tots. Gràcies Gemma, in memoriam.
I ara un petit poema d´aquest matí a les 6, parla, com no, de l´amor.
FOC FRED.
Cremo en tot el que sóc.
No t´acostis si no vols incendis,
No em toquis si t´espanten les brases.
No m´estimis sense cor
perque només rebràs les cendres.
Queda´t en el fred
de la teva distància.
LLuny, en el glaç on
adormim l´ànima.
No em besis si no vols fondre´t
L´amor és lliurar-se.
Tot el que som
ho som pels altres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario