Gairebé un conte.
De camí a l´estació resseguia amb indiferència el reflexe de la llum a les basses de pluja. Les bufava de fum per distreure´s i imaginar-se petits núvols sobre els petits llacs del carrer. Si hagués portat botes fins i tot s´hauria atrevit a fer esclatar algun temporal que arribés fins la vorera.
El fred no necessitava abric i la calor no faria que la suor aigualís la samarreta davant de tothom en el tren. Si volien que tot continués igual ho havien aconseguit.
Deixava enrera algú dormint i potser algun somni despitregat d´algú altre, tan invisible com ella. Caminava mirant a terra com si no l´importés què es podia trobar de cara. Tenir sentit de la perspectiva gairebé sempre fa mal.
A diferència dels idiotes i dels immortals ( aquells que van per la vida amb el jo davant) la Jane havia previst totes i cadascuna de les conseqüències del què estava passant i del que passaria en el futur. Un cop va fer el recompte de víctimes, entre morts i ferits, va optar pel sacrifici.
Les decisions correctes són unes filles de puta vestides de dignitat.
Així que la nit continuava tacada, fosca i sumisa, definitivament abandonada de justícia .
No hay comentarios:
Publicar un comentario