lunes, 25 de octubre de 2010

THIS STREET, THAT MAN, THIS LIFE( Cowboy junkies)

Els dilluns són terribles. Necessito distreure  el meu cervell amb el que  sigui.
Aquesta  cançó  té  més de  20 anys.  Està en aquella  categoria de les que no em cansen  per més que les posi. La Margo la broda en cada nota. És quan la delicadesa  es converteix  en art. Si l´escolteu no marxarà mai de vosaltres

Aquest carrer, aquell home, aquesta  vida

Aquest carrer  guarda els  seus  secrets 
a l´igual que una cobra guarda el seu  verí.
Aquest  carrer  cuida dels seus negocis
 a l´igual que un carceller cuida de la seva  presó
Aquella casa que  està embruixada,
Aquella porta que és una entrada a l´infern
Aquest carrer guarda molt bé els seus  secrets.

Aquell  home  porta  la  seva  pell
 com una ballarina porta els seus vels.
Aquell  home aguaita les seves víctimes
 com un cáncer aguaita a una cèl.lula.
L´ànima d´aquell home l´ha  abandonat.
El seu cor està  tan moribund com un clau oxidat.
Aquell home muda la seva pell  com si fos un vel


Oh señor, jugues a un joc  molt dur.
Saps  que  seguim totes  les  regles.
Aleshores ens prens l´única cosa
que pensàvem que  mai perdriem.
Tot el que demano és que si ella  està amb tu
 la guardis afectuosa de qualsevol perill
 i , si  està a les  teves  mans, neteja el record  d´aquest lloc.

Aquesta  vida  guarda els seus secrets
 com una petxina aguanta el mar,
una  crida suau i llunyana
com un record que desapareix.
Aquesta vida  té les seves  victòries
Però les  seves  derrotes l´esquincen brutalment
Aquesta   vida guarda els seus  secrets, com el  mar

No hay comentarios:

Publicar un comentario