VULL SORPRESES

VULL SORPRESES.

Sóc  un nen  malcriat. Si demanés  als  Reis tot  el que  vull, segur que  haurien d´acabar  contractant un  entrenador personal del  Dir, xutar els camells  amb cocaïna i  suprimir qualsevol dret de la comunitat patge. Iran està a l´Orient no?

De vegades el desig és tant impertinent que em  fa  delirar, crec que  tinc visions( que no  visionari).

L´altre dia vaig entrar en un  súper, en un dels pocs on no hi  tinc vetada l´entrada sota pena d´excomunió, i just passant pel passadís(figura literària) em vaig aturar davant del  fabulós tàndem Bimbo-Panrico.

El saludable, afectuós  i fantàstic “tigretón” em va picar l´ullet. Es van apagar  totes les llums. El puto felí es  va retro-il.luminar, es va posar vermell  com una  sobredosi de bitxos  i li van sortir dues banyes. Com que el nen ha estudiat, el va  identificar clarament. Era el propi Lucifer.

Aleshores, Deo Gratia, va aparèixer un raig de blanquíssima llum, farcit de  granets de pols( els molt marranos no netejaven mai els prestatges). I una  veu que acollonava es  va  sentir: Recorda el que li va passar a l´idiota de l´Adan!

Al final  vaig marxar, mig marejat per la melmelada vermella embolcallada tendrament de  brioix de  xocolata que havia deixat enrera. Temia que  , o bé   el banyut m´empitonés els ous, o bé que al de la veu blanca se li acudís exercir la  justícia  divina convertint els dansarins granets  en puces cabrejades. Amb el que piquen les puces i el fàstig que em  fan, i tot per no netejar els prestatges com Déu mana.

Tornant a  casa  vaig concloure,  deprimit i malhumorat, que a les  temptacions( amb lo bones que  estan) només se´ls hi pot dir que  no perque, o ets al.lèrgic al gluten  o ets un home  temerós….( si de Déu o de  qualsevol altra cosa, és el teu problema).

Bagué, Bagué, torna  al títol que degeneres.        VULL SORPRESES!!!!.

            Ja no demano que quan m´aixequi al  matí em  trobi el cacaolat  vestit de  sheriff retat en dol pel  “suc variat de  fruites vermelles  anti-oxidants”, ofès perque se li han rigut del nom.

            Només  vull alguna cosa que no pugui preveure de la condició humana: donar per donar, un amor que no  pugui definir, una  conversa intel.ligent, que em petonegin per no res, que em vinguin a  buscar al portal, la generositat, la  bondat, la tendresa, veure-les a totes  despullades i com no, la més  important, un “tigretón” que no engreixi.