Feia dies que no feia cap poema. Suposo que la pluja hi ha tingut a veure. L´últim era trist, aquest no. He tornat
Sé qui sóc,
i amb la pluja
he vingut
a buscar-te.
Amb una gota
en tindria prou
perque no tornessis
a oblidar-te.
La diluiria
fresca i precisa
desde el teu front
fins els teus llavis.
I allà moriria,
havent despertat
tot el que eres
i amagaves.
Sempre vaig treure
el millor de tu
quan erem nosaltres.
Pobres infeliços
els que la pluja
rellisca i no cala.
No hay comentarios:
Publicar un comentario