viernes, 1 de abril de 2011

PRADA VIII

La meva mare és andalusa . De Granà com diu ella i  sempre amb un somriure.
La seva  força i la seva empenta sempre m´han servit de mirall.
És una gran dama...

Us pot sorprendre però jo em vaig aficionar a la "copla" seguint al gran gran Carlos Cano ( epd).
Exceptuant a les new folclòriques , anclades al "cuore" i a "Tele 5" i amb una qualitat ínfima, sempre n´hi han hagut de  realment bones, amb una  classe i distinció que  dignifica el  gènere.

D´elles, Estrella Morente, Diana Navarro  etc , la que més m´agrada és la Clara Montes. Una bellesa surenya amb un diamant per veu que ademés composa i ho fa molt i molt bé. També quan  versiona:  les  versions dels poemes d´Antonio Gala  són tremendes, no us les perdeu.

M´encanta  la  cançó que us poso ara. I és Prada perque només faig que  estimar, amb més bona o mala traça. Sempre han sigut només dues lletres mal posades.....

No hay comentarios:

Publicar un comentario