Com que sempre he pensat que els calçotets vermells
són moooolt horteres i com la nit de demà es presta a petits i saludables
excessos, m´he permès desitjar-vos una bona entrada d´any amb un petit conte
“picantillo” que ahir em va explicar el Sr Jinks. A la segona copa ja estàvem
mig trompetes i vestits de dimoniets.
M´encanta, ohhh yeahhhh!
Ens veiem el 2013!!!!!
El Sr Jinks i el
lloro Jambalaia.
El Sr Jinks es va palplantar
davant del seu celler, reobert per culpa dels lots de Nadal. Vestit només amb
les seves adorades sabatilles de felpa i
amb els braços seriosament creuats admirava aquella magnífica exposició de
botelles de vidre. La seva ignorancia, i la sinceritat d´un home en pilotes, el
van portar a concloure, només, que n´hi
havien més de fosques que de clares.
Conscient de la seva pròpia
escena i que en el fons li importava un
rave quina seria l´escollida es va prestar a passar, això si, el seu rutinari i imprescindible test de sensibilitat.
Va apretar el culet i el
van respondre: natja ú i natja dos, operatives.
Va separar les dues cames, les va flexionar
lleugerament, i el resultat va ser el de sempre: gravetat estable.
El Sr Jinks feia tard a sopar i
havia de decidir-se ràpidament abans que
la gravetat es convertís en fòssil.
D´entrada va descartar totes les
clares perque ja havia deixat dit , i era llegenda, que el Sr Jinks era
al.lèrgic a les esclòvies i cloïsses(
d´aquestes últimes només a les mortes).
L´elecció va ser el
resultat d´un simple sil.logisme. A l´igual que tots els cavallers les
prefereixen rosses, a tots els fantasmes els pirren les etiquetes rares. Un
quadrat en blanc, una rodona pintada de vermell puton , i un gargot blau fosc
fet pel fill en bolquers del geni.
Va trucar al timbre amb l´únic
dit que havia pogut separar del coll de l´ampolla. Els cilindres tenen una
estranya atracció per les mans, o és a
l´inrevés? Tant se val, a l´escandall de la porta feia massa fred per pensar.
Va sentir com s´apropaven dos tacons
de cavall coix , va respallar els seus
peus per l´estora com un brau impacient i emprenyat i en sentir el pany, va redefinir el fred amb el millor dels seus somriures.
Després dels dos petons de
rigor(mortis) va enfil.lar el passadís intentant treure´s mig carretó d´Estee
Lauder dels llavis i seguint aquell magnífic pandero. Tres passes i ja es
trobava marejat. Estava seguint a un vaixell de vellut negre en ple temporal de
llevant.
Quan va arribar al menjador el Sr
Jinks es va trobar a la familia Gremlin xunga al complet, al seu jefe amb la
cresta blanca i aquella cara de restrenyiment crònic, a una petita assassina en
sèrie escapada de Las Meninas, i…..
merda! Un lloro.
Al Sr Jinks li feien por els
lloros per raons diverses, primer perque eren massa grossos com per
estrangular-los, segon perque tenien el pic més letal que una sogra
putejada i tercer perque com tots els cabrons xivatos, se´ls permetia
estar fora de la garjola.
-
El seu nom és Jambalaia -va dir la Madame de la
casa- . És molt Intel.ligent i
em fa molta companyia. Oi que si currucucú?........
El Sr Jinks es va engargossar quan
va visualitzar aquell gran bec dur i corvat repetint i repetint fins dir prou
un “si senyora” a les parts nobles de la mestressa fins fer-li sortir la Caballé que segur portava dins.
La vedella va passar sense pena
ni glòria. L´encorbatat enemic de les prunes recriminava a l´enana psicòtica que no es posen petards de cebeta en els
entrepans dels seus companys de classe, la mama la disculpava en una clara
apologia de la seva creativitat artística ,i el Sr Jinks contemplava com la
botella fosca i minimalista s´hauria
tornat transparent si no hagués estat per la punyetera morena vermella que li havia sortit a
l´etiqueta
Però l´hecatombe va venir a la
tercera lionesa. El lloro , que havia estat entretingut tota la nit amb una
pipa rebel, va intuir que s´estaven acabant els temes de conversa i va espetar
amb tot el morro del món i amb veu llorica un: No paaaarisssss,ja,ja,ja,ja,ja!!!!!!!!
El Sr Jinks, com un gran torero,
va sortir al tall i va dir: Si que és Intel.ligent la urraca…
Ens ha desitjat
a tots BON ANY, BON ANY, BON ANY!!!!
