Me´n torno a les Highlands.Sempre tornem on ens hem trobat bé alguna vegada. És absurd no fer-ho.
Hi ha una mena d´orgull estúpid i idiota que ens mena en desar en record coses que es poden tornar a viure.
La Jane, el seu fred, la seva pluja incessant de desempar.
En John, la dignitat corrosiva del silenci.
Me´n torno a les Highlands per veure´ls. Els bons amics no coneixen l´oblit.
El seu temps són només parèntesis.
Sempre va ser ahir , als peus del Nevis, quan vam riure per última vegada
Espero que saludis a la Jane
ResponderEliminar