Winterpills

Estic molt i molt content.- És veritat que el bloc ja  ha superat les  15.000 visites però  això no és una fita important.

Amb el llibre he conegut a   gent nova,  gent a la que  ja li coneixia el nom i potser els aspectes menys interessants de les  seves  vides. A poc   a poc els començo a conèixer de veritat, a partir de l´afecte. La porta ja s´ha obert i les perspectives  són fantàstiques. Les converses  no seran mai més fredes...

M´agraden les coses petites que s´amunteguen l´una  sobre de l´altra per anar  fent pila, sense  fer remor, amb la discreció pròpia dels que s´equivoquen, els que , quan hi ha alguna  cosa  espatllada l´intenten arreglar; que quan en trenquen alguna es disculpen, els que estan oberts  als  canvis i a les  influències de  gent diferent, admetre que  n´hi han de millors. Despitregar-nos a camp obert.

I ara una  cançó, també petita.. INtrascendent? No, para nada.....

Winterpills- Immortal

Vinga! vine amb mi, vine amb mi. Estic cansada d´aquesta cara humana.

Vinga! vine amb mi, vine amb mi. Tinc cartes de l´espai exterior.

Tu vas néixer inmortal i també moriràs inmortal.

Quan tornis a aquesta casa, jo ja hauré marxat.

Vinga! vine amb mi, vine amb mi. Estic cansada d´aquest lloc humà.

Vinga! vine amb mi, vine amb mi. Et trobo a faltar cada cop que passes.

Tu vas néixer inmortal i també moriràs inmortal.

Quan tornis a aquesta casa, jo ja hauré marxat.