lunes, 23 de abril de 2012

Prada XXVII

PRADA XXVII

Rosa trista

Que sapiga tothom
que fins i tot
la més trista
té el perfum
del vent
quan es deixa.

Quan s´abandona
en tu,
quan no et diu que ets tu,
però tu saps
 que no és ella.

Quan tot el que té
t´ho dona
quan et besa

Que sàpiga tothom
que l´estimo
tristament
tan bella,
l´única que tinc
en  mi  i
que tindré
per  sempre.   

No hay comentarios:

Publicar un comentario