PRADA XXVII
Rosa trista
Que sapiga tothom
que fins i tot
la més trista
té el perfum
del vent
quan es deixa.
Quan s´abandona
en tu,
quan no et diu que ets tu,
però tu saps
que no és ella.
Quan tot el que té
t´ho dona
quan et besa
Que sàpiga tothom
que l´estimo
tristament
tan bella,
l´única que tinc
en mi i
que tindré
per sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario