UN NOU INICI-PRADA XXVI

Després del llibre(el meu nen petit) i tot el seu  enrenou,  i després de les vacances de  Setmana Santa, i el meu retorn a les Highlands, sento com si tot tornés a començar una altra vegada.

En Jinks , la Jane i el John han tornat a mi amb una força inusual.

Moltes gràcies a tots  pels comentaris favorables al llibre. Em feu avergonyir. No estic massa avessat  a les lloances.

La tendresa  amb la  que  l´heu rebut, independentment del seu contingut, per mi no té preu.

Gràcies  també als que no  us  ha agradat per no haver-me dit res.

Ja he adequat els  medis  tècnics per  tornar a  escriure  al  blog. Cada dia una mica. Aquest és el propòsit….

I també torna  Prada. Mai ha sortit d´aquí i mai sortirà.

PRADA XXVI

( Petit Prada)

Tendresa no sóc jo.

Cap línia en  pot

fer justicia.

No és parlar de tu.

No cal,

és viure´t.

Viure´t

com la que sempre està,

sense dir,

sense  dir-se.

Viure´t

perque em sento

cuidat quan

em mires.

Tendresa no sóc jo,

és aquella part de tu

que quan la sento

m´obliga

a escriure´t.