Una de les últimes coses
que va fer el
Bobby Womack abans de morir va ser
regalar-nos aquest fantàstic duet amb el geni de Belfast. Una gran cirera a la corona del
magistral “ Duets Re-working the
Catalogue”. Imprescindible
Aquest divendres a la tarda me la vaig posar com unes deu vegades seguides
i la versió original del fantàstic doble Hymns to the Silence
La
consciència tranquila
(Some
peace of mind)
Em veus
pel carrer i suposes que
estic de puta mare,
però
la majoria de les vegades és només una fantasia, nena,
He
hagut de fotre el camp
per mi mateix,
I
pel camí que porto. aviat necessitaré que algú m´ajudi,
Perque
simplement sóc un home
que
intenta fer-ho de la millor manera que pot,
Que
no ho entens?
Jo
només vull tenir la consciència
tranquila.
Em
veus a
sobre de l´escenari fent el meu
treball,
Vaig aprendre a
fer-ho bé i continuo cantant cançons,
Però
de vegades, allà a fora un es sent que està molt sol
Quan
estàs en el mig del camí i no vas enlloc,
Perque
només sóc un home i
no tinc
cap pla magistral,
Que
no ho entens?
Jo
només vull tenir la consciència
tranquila.
He
hagut de donar la cara quan
volia estar a la cua,
He
hagut de fer-ho tot, igual, igual
que tu.
He tingut els meus
dubtes però ho he intentat,
He fet
la meva feina fins I tot amb llàgrimes en els meus ulls
Perque
simplement sóc un home
que
intenta fer-ho de la millor manera que pot,
Que
no ho entens?
Jo
només vull tenir la consciència
tranquila.
Jo
només vull tenir la consciència
tranquila.
Jo
només vull tenir la consciència
tranquila.
No hay comentarios:
Publicar un comentario