Un nou i gran descobriment-SARAH MACDOUGALL-SOMETIMES YOU LOSE , SOMETIMES YOU WIN

Ep nois un nou descobriment!

Apunteu aquest nom: Sarah Macdougall ( mig sueca i mig canadenca) amb dos Cds al mercat ( a quin d´ells millor us ho ben prometo) i amb un tercer pel proper any.

D´una qualitat altíssima, amb una facilitat tremenda per fer cançons rodones com aquesta que us tradueixo tot seguit, adient per aixecar els ànims si estan una mica decaiguts.

Aquest matí he estat al basquet amb el meu fill petit, els hi han fotut una panadera important.

Dels nens guais del seu anterior equip i que ara estan a l´A no n´hi hagut cap que l´hagi vingut a animar( excepte un que s´ha sentat una estona amb ells).

En canvi, els del seu equip, s´han quedat tots a animar als seus companys quan perfectament haurien pogut fotre el camp a casa seva

Es veritat que de vegades guanyes i de vegades perds, però sempre has de tenir present qui ets, d´on vens i qui ha sigut que t´ha posat on estàs.

Ànims nano... avui has perdut, però cada dia que passa em demostres que, com a persona, tens una altura inigualable.. Chapeau fill.

ALGUNES VEGADES PERDS, ALGUNES VEGADES GUANYES

( sometimes you lose, sometimes you win- SARAH MACDOUGALL)

Algunes persones posen la seva vida en un somni,

jo he posat la meva vida en una cançó

Vaig creure com creuen els creients

en la cançó, en la cançó, en la cançó.

I he caminat moltes milles

i em sento vella tot i que encara sóc molt jove

Sempre buscant la felicitat en un altre cantó

alguna manera de convertir l´aigua en vi....

I he cremat tots els ponts que he pogut cremar

i la carretera se m´està acabant.

Algunes vegades perds, algunes vegades guanyes,

Tu perds i tu guanyes.

Algunes persones són el seu pitjor enemic,

poden ser molt cruels amb si mateixes

I jo confesso que vaig escollir el pitjor

quan el millor se´m va posar davant.

I et podria haver donat tot el que tenia,

volia donar-te moltes coses,

dir-te alguna cosa que poguessis entendre

No costa massa parlar més del que cal.

Així que gira totes les pàgines que puguis girar,

la carretera s´està acabant

Algunes vegades perds, algunes vegades guanyes,

Tu perds i tu guanyes.

En el nostre camí de tornada cap a casa

Oh.. la carretera s´està acabant.

Algunes vegades perds

d´altres vegades guanyes.

Però de vegades és molt difícil quedar-te satisfet

quan continuament t´estàs comparant amb els altres

pensant que un dia , que un dia seràs igual de fort

que arribarà un dia en el que superis a la tempesta.

Algun dia arribaràs a ser fort

algun dia, algun dia...

Oh.. la carretera s´està acabant.

Algunes vegades perds

d´altres vegades guanyes.

En el nostre camí de tornada cap a casa

En el nostre camí de tornada cap a casa

Ahhh.-... i perque  us quedeu convençuts que la Sarah no és flor d´un dia ,

 flipeu amb  aquesta nit , nit freda.

Tremenda!!!

FRIDAY COVER- THE BALLAD OF IRA HAYES(Peter La Farge-Johnny Cash and many others)

 Aquesta és una d´aquelles  cançons  que s´ha versionat   tant que el seu autor  original, Peter La Farge,  gairebé ni se´l coneix.

L´Ira Hayes  va ser un  dels  cinc  marines  que  van hissar la bandera americana a la muntanya  Iwo Jima   de la  Segona  Guerra Mundial. ( si,si, la  foto famosa)

Roosevelt  va  fer que  els cinc  marines  tornessin a  casa i els  va  fer  girar pel país com  si fossin  herois i estrelles, bàsicament  per  recaptar més diners  per continuar la guerra.

Però l´Ira no  va deixar de  ser mai un indi "Pima"  i quan els  homenatges es van acabar, la realitat  va ser massa  dura i no la  va suportar.

Va morir borratxo ofegat pel  seu propi vòmit.

Ara  mateix  recordo Tom Russell i com dibuixa  als  gilipolles  que  vesteixen pantalons de golf  i s´entretenen en converses de quin és el millor  pal per aquell forat, quan de  ben segur, el millor  pal és  el que li estavelli en el cap , algun dia, algun pobre descastat  ( fins els  ous de que el trepitgin) per robar-li l´iphone.

Em ve  també a la memòria  la conversa   telefònica de l´operadora de Cleveland quan va  preguntar-li tres  vegades a qui trucava  si el sospitós era  blanc o  negre,  mentre l´altre li contestava... només  sé que porta un abric  gris.... Tenia 12  anys, una pistola de  joguina  i ara, a  exculpar al pobre policia, tan  presionat, tan exposat, tan precari...

El sentit de la justícia no està de moda.  Donar sincerament  les  gràcies no està de moda.

Com deia Aristarain ,  hem d´estar  preparats  pel dolor que ens dóna la lucidesa.

Veure  les coses  com són en  realitat  primer  és una  gran decepció i després, (com que  tu no canvies) , es converteix en una  gran putada.

Em pregunto perquè bevia l´Ira Hayes.  D´aquesta  manera  el respecto més que no pas compadint-lo

No hi ha res millor  que  acabar un  asquerós divendres amb el gran mestre Johnny Cash... un gran tio si senyor

LA BALADA D´IRA  HAYES

Li diuen el  borratxo de l´Ira Hayes, però ell ja no respondrà mai més,

no serà  aquell indi mamat de  Whisky ni el Marine que  va anar a la guerra.

Ei gent!.. veniu i reuniu-vos al meu  voltant, us he d´explicar una història

que va d´un jove  i valent indi que  heu de  recordar molt bé,

El noi  venia  de la  terra dels indis "Pima", una tribu orgullosa i noble

que conreava les terres de la vall de Phoenix- Arizona.

Per les sèquies, durant més de mil anys, l´aigua  va fer  créixer

els conreus de la  gent de l´Ira fins  que  va  venir  l´home  blanc

i els  va  confiscar els  seus  drets  sobre l´aigua, que  va deixar de fluir

Ara  la  gent de l´Ira  passa gana i a les  seves  terres hi creix la mala herba.

Quan  va esclatar la  guerra l´Ira se´n va anar de  voluntari

i va  oblidar-se  de  la cobdícia de l´home  blanc

Li diuen el  borratxo de l´Ira Hayes, però ell ja no respondrà mai més,

no serà  aquell indi mamat de  Whisky ni el Marine que  va anar a la guerra.

L´Ira  va  lluitar a la muntanya d´Iwo Jima.

Hi havien 250 homes  però només 27 van poder  baixar,

i quan  la lluita  va acabar i van hissar la punyetera bandera ,

entre aquells  cinc  homes  hi era l´Ira Hayes.

Li diuen el  borratxo de l´Ira Hayes, però ell ja no respondrà mai més,

no serà  aquell indi mamat de  Whisky ni el Marine que  va anar a la guerra.

L´Ira  va  tornar a  casa com un  heroi, era  famós arreu,

el varen afalagar amb  vins , discursos i honors. Tothom volia donar-li la mà.

Però ell  mai va  deixar de  ser un indi Pima i nois....

" sense  aigua  no hi han cultius... no hi  han possibilitats"

A ningú l´importava una merda l´Ira... ni quan  ballaven la seva  dansa

Li diuen el  borratxo de l´Ira Hayes, però ell ja no respondrà mai més,

no serà  aquell indi mamat de  Whisky ni el Marine que  va anar a la guerra.

Aleshores  va  començar a  beure com un  cabró, la garjola li feia 

moltes  vegades de segona  casa. Li deixaven pujar  i baixar la bandera

com si fos  un  gos a  qui se li tira un os perque el  torni-.

Un matí va  morir borratxo i sol,  estirat  sobre el  terra per la que

ell va  lluitar per  salvar. Dues polzades d´aigua en un  rec solitari

van ser la tomba  de l´Ira  Hayes 

Li diuen el  borratxo de l´Ira Hayes, però ell ja no respondrà mai més,

no serà  aquell indi mamat de  Whisky ni el Marine que  va anar a la guerra.

Li diuen  el  borratxo de l´Ira Hayes però la seva  terra està ben seca

i el  seu fantasma la recorre assedegat sobre el  rec on l´Ira  va morir

GRAND DARK FEELING OF EMPTINESS-BONNIE PRINCE BILLY

 Aquesta és una cançó que  sempre tinc pendent de traduir.-

Segurament  perque en el  fons  no  ho vull fer-ho.

És una de les cançons més tristes  que  he escoltat mai  i la canto sempre  i ben alt quan estic  xof.

Avui era un dia  d´aquests. 

Quan  he acabat el dia m´he preguntat; Quantes coses  has  fet  avui  per amor  ?

I la  resposta sempre auto-crítica , seriosa, objectiva i  meditada( així em va !)  és sempre la  mateixa: 

Unes quantes  Bagué, unes quantes....

"sing along with me boys!"

GRAND DARK FEELING OF EMPTINESS

Well I felt like I was born today

So I took it upon me to go away

To gather my thoughts and go away

Where I could

(Be used by)

Somebody

Now over the hill, like always you know

Were Billy and Frankie and Henry and Joe

And they beat and broke me hard and slow

To prove I was nobody

And no one I was and so I remained

Knocked-out in a hut, no mother, no name

And filled up my heart with one and the same

That grand dark feeling of emptiness

And was it a friend that turned me loose?

Or was it a girl come to baste my goose?

Or was it my great god who laid on his finger

And started my clock anew?

Ah no, it was rain

Ah no, it was gunning

It was point break and buckle

And singing and cunning

That skinned me, re-skinned me

And started me running

And I never looked back from then on

And now I am learning bit by bit

About to make and model shit

The muddy bowl I live in it

And all the mucks that tire us

And I'm feared if I don't have

A piglet, lamb, or little calf

I'll chop my humanness in half

And be as worm or virus

But kids I've had and they are sung

Upon folks ears my babes are hung

Rhythmically they live among

And grow but don't get old

Not in a box, not in a void

Not if their voice is never heard

Nor if no one repeats a word

But if their tune is told

Then we can age and fall away

To meet again some golden day

And fill it in our happy way

In starlight and in gold

Read more: Bonnie Prince Billy - Grand Dark Feeling Of Emptiness Lyrics | MetroLyrics 

SHE AND HIM -TIME AFTER TIME( frank Sinatra)

Avui tinc el cap com un tambor i contra els tambors necessito la calma.

Només sentar-me en el tren m´he posat aquesta cançó que ja havia escoltat aquest matí tot repassant l´últim Cd del grandissim M Ward i la seva guapissima esposa Zoey Deschanel.

El nou Cd de la parelleta revisita un munt de clàssics, amb més o menys fortuna, però a mi m´ha deixat prendat aquesta versió d´un dels primers hits del Frank Sinatra.

Només recordo que després d´ella m´he despertat a Sant Pol ( més d´una hora completament " roque")

Crec que la peça es mereix aquesta traducció

Una i altra vegada.

Una i altra vegada em dic a mi mateix

que he tingut molta sort

en poder estimar-te

Ser l´afortunat a qui corres a veure

al capvespre, quan s´acaba el dia .

Només sé allò que sé,

que tots els anys que passin demostraran

que tu has estat la que ha aconseguit

que el meu amor sigui sempre

molt jove i molt nou

Una i altra vegada em sentiràs a dir

que he tingut molta sort

en poder estimar-te

Matthew Ryan- QUEEN OF MY ARMS

La reina en els meus braços(.)

Com m´agradaria que fossis aquí,

com m´agradaria que veiessis això...

Sé que vaig ser un cabró, que et vaig fer molt mal,

les paraules tenen massa significat

quan estàs atrapat en un moment

i mentre el temps continua a la deriva

tu et quedes amb el teu cap completament fet pols.

Però nosaltres estèvem borratxos,

nosaltres continuàvem ballant fins l´alba

tu aleshores eres

la reina en els meus braços,

la reina en els meus  braços

Nosaltres tocàvem Neil Young a la cuina

Tu feies aquella sopa i jo em quedava fosc al porxo.

I no puc recordar perquè estava tan distant

vam començar a ser nosaltres mateixos

fins que ens vàrem armar

per protegir els nostres castells.

Però nosaltres estàvem borratxos,

nosaltres continuàvem ballant fins l´alba

tu aleshores eres

la reina en els meus braços,

la reina en els meus braços

Així que vaig agafar aquest treball

de nits a l´estació...

on la gent actua com si jo no valgués una merda.

Però jo encara tinc aquell somni amor,

de que tu un dia tornaràs,

em mouré per davant dels teus fars

i entraré dins del cotxe,

i passades totes aquelles granges

en la brillantor d´aquest no-res

treuré un braç per la finestra

amb només un dit apuntant al cel.

  

STAGGER LEE-NICK CAVE

Un dels meus Cds preferits de tota la vida és el Murder Ballads del Nick Cave( 1996).

En aquest bloc ja n´he traduït que jo recordi un parell, sobretot el “ Henry Lee” i la brutal i meravellosa “ The Curse of Millehaven” que és per mi, una de les millors cançons escrites per aquest monstre australià.( No us la perdeu)

I trec a col.lació avui i aquí aquesta cançó perque es bruta, decadent, marginal, sòrdida i molt violenta i perque penso que no sempre és tot tant maco, que la correcció ens fa perdre l´instint i sobretot el desig, ens fa d´un assèptic que fa fàstic.

Previsibles???? Ecccsss

Ho sento però no sóc un dels que “amoalaura”.

El mes de maig ens veiem a l´Auditori del Fòrum xaval.... Oh yeahhhh

STAGGER LEE

Va ser a l´any 1942, quan els temps eren molt i molt durs.

Ell només tenia un colt 45 i un joc de cartes ,

ell era Stagger Lee.

Portava sabates de pell de rata i un vell barret Stetson.

Tenia un vell ford del 1928 i moltes moltes factures per pagar

l´Stagger Lee.

La seva dona el va fotre fora de casa,

el va deixar tirat en la neu gelada i la va dir:

No tornis mai més cabró

d´Stagger Lee .

Va anar vaguejant d´un costat a un altre

a través de la pluja, trepitjant el fang

fins que va entrar en un tuguri

que es deia ; Galleda de sang.

Stagger Lee.

Va dir: Ei tu, fill de puta! Saps qui sóc jo?

El cambrer li va respondre:

No en tinc ni puta idea

i a més, m´importa una merda qui siguis

Stagger Lee.

Bé cambrer de merda, és fàcil endevinar-ho,

sóc aquell fill de puta malvat

a qui diuen Stagger Lee.

Per tu.... SENYOR Stagger Lee.

El cambrer va dir:

Si. si,... he sentit dir de tu,

però jo patejo culs de fills de puta com el teu cada dia

Senyor Stagger Lee...

Aquestes van ser les últimes paraules del cambrer

perque Stagger Lee li va fer quatre forats

en el seu cap de fill de puta.

Aleshores va ser quan va entrar

una tia, perduda i insolent

que es deia Nelly Brown

que era coneguda per fer més pasta

que cap altra puta a la Ciutat.

Avança pel local aixecant-se

la faldilla la molt puta

i començar a calentar-li la bragueta

a l´Stagger Lee.

Veu al cambrer i diu:

Oh Déu Meu... no pot ser que estigui mort.

Stagger Lee li contesta,

home...

potser si no comptes els forats que he fet en el seu cap

d´aquest fill de la gran puta.....

Ella li diu:

Sembla com si faci segles que no hagis follat,

vine al meu catre,,, no et costarà un ral

Senyor Stagger Lee.

Però t´he de dir una cosa:

has de fotre el camp abans

no arribi en Billy Dilly

Stagger Lee....

Ei tia, em quedaré aquí fins

que arribi el gilipolles del Billy Dilly

i és més...

agafaré el Billy i li fotré

perl seu cul de fill de puta,

va dir l´Stagger Lee.

Jo sóc un fill de puta malvat, que no ho saps?

M´arrastraré sobre cinquanta conys sucosos

fins arribar al cul del teu nenet panxut

va dir l´Stagger Lee.

Aleshores va entrar el Billy Dilly i va dir:

Tu has de ser aquell fill de puta malvat

a qui diuen Stagger Lee.

Si ,,,

sóc l´Stagger Lee i serà millor que et posis de genolls

i em xupis la polla perque si no ho fas

de ben segur que acabaràs mort,

va dir Stagger Lee.

El Billy Dilly es va ajupir

i li va omplir de baballes el capullo,

mentre l´Stagger Lee

li omplia el seu cap de plom.....

Oh yeahhh


( en altres  versions com  aquesta  afegeix aquests  versos)

Aleshores  va ser  quan  va  venir  el  diable
i va  dir:
He  vingut per emportar-te amb  mi  Stagger  Lee
He  vingut per emportar-te amb  mi  Stagger Lee

I aquestes  van ser les últimes paraules que  va  dir el diable
abans  l´Stagger  Lee li fes  quatre  forats
al seu cap de  fill de  puta

FRIDAY COVER-BILLY BRAGG-IDEOLOGY( Chimes of Freedom-Bob Dylan)

Estic molt  i molt orgullós de presentar-vos aquesta  cançó del Billy Bragg, un activista polític  anglès  que fa temps que  segueixo  i al que  hi torno de  tant en  tant , sobretot  quan necessito no sentir-me un  estúpid.

Primer  de tot,  i a títol anecdòtic, el que  us poso és  una  versió que copia la melodia i no la lletra de la grandíssima  cançó de  Dylan "Chimes of Freedom", 

(d´aquí la seva incursió a la  meva secció dels  divendres.-)

Però el més  important és el que  diu  i com  ho diu... 

Mireu.,... Hi ha  gent  que es creu amb un  dret  natural perque  les coses els hi surtin com ells  volen, i aquest  dret  natural inclou( d´una manera que ells entenen com a normal)  aprofitar-se de la integritat  i de les necessitats dels altres.

Darrera  unes  formes més o menys correctes sempre trobem el mateix: competidors insaciables, ambicions desmesurades, jugadors que fan trampes, éssers  que com que no tenen  amor... volen  tenir  coses... conseguir coses....

Fa uns dies que una  frase em volta per  cervell i que  al final he decidit  posar-me-la en el Whatsapp: " Només la  generositat  ens farà excepcionals"

Deia Dylan que  pot arribar un dia  en el que el  teu propi  jardí  sigui il.legal,  però a la mateixa  cançó acaba  dient que un home  farà sempre  el que  hagi de fer quan  tingui una boca que alimentar.

Que vagin amb molt de compte  els que creuen que tots els altres són idiotes, que són inferiors i que han d´estar al seu  servei, o fer-los  rics.

" when you ain´t got nothing, you got  nothing to lose"( Quan no tens  res  ... no tens  res a perdre)

Que coman pasteles!!!!

Gràcies  Billy... Gràcies Bob

  

IDEOLOGIES

Quan  una  veu  és la  que dirigeix una nació

només  pel fet de  ser la que  sobresurt del piló,

això no  vol dir  que la seva  visió hagi de ser la més clara.

Les veus de la  gent  normal

estan  caient en mans d´oïdes  sordes,

els nostres polítics  s´estan convertint 

tots en uns  arribistes

Han de  declarar  els  seus interessos

però no els seus  cotxes d´empresa,

Per sentar-se en una  butaca del Parlament

primer s´han de sentar sobre el teu cul.

I lo millor de tota  aquesta mala  gent

és que  criden  i criden per  fer-se  sentir

fins i tot per  damunt d´ideologies  enfrontades.

I a  fora   estem tots els altres, 

milions d´homes i dones colmats de paciència 

que els   vàrem  donar el poder 

esperem una mica  més

del que ens donen pels nostres impostos

més llibres d´escola, llits en els hospitals

i una  mica  de pau en aquesta època sagnant,

tot el que tenen són vells  que esmolen les destrals.

Qui ha forjat  les  seves  immenses fortunes privades?

Doncs les coses  en les que sempre  han confiat:

Els tribunals,  una encaixada de mans  ben secreta,

la borsa de  valors, la corbata de la mateixa escola....

Per Déu, Per la Reina, Pel País

totes  les coses que ells  justifiquen 

fins i tot per  damunt d´ideologies  enfrontades.

Que Déu  beneixi  la societat civil,

l´única cosa que pot salvar a un país,

mentre  nosaltres esperem democràcia

ells es  riuen a la nostra puta cara

i tot  i que els nostres  crits sonen més forts,

ells se´n riuen més  fort encara

fins i tot per  damunt d´ideologies  enfrontades.

I aquesta és una  versió traduïda del Chimes of Freedom de  Dylan

cantada pel  Bruce

NO SOM IGUALS QUE ELLS!!!

oHH YEAHH