Aquesta és una d´aquelles cançons que s´ha versionat tant que el seu autor original, Peter La Farge, gairebé ni se´l coneix.
L´Ira Hayes va ser un dels cinc marines que van hissar la bandera americana a la muntanya Iwo Jima de la Segona Guerra Mundial. ( si,si, la foto famosa)
Roosevelt va fer que els cinc marines tornessin a casa i els va fer girar pel país com si fossin herois i estrelles, bàsicament per recaptar més diners per continuar la guerra.
Però l´Ira no va deixar de ser mai un indi "Pima" i quan els homenatges es van acabar, la realitat va ser massa dura i no la va suportar.
Va morir borratxo ofegat pel seu propi vòmit.
Ara mateix recordo Tom Russell i com dibuixa als gilipolles que vesteixen pantalons de golf i s´entretenen en converses de quin és el millor pal per aquell forat, quan de ben segur, el millor pal és el que li estavelli en el cap , algun dia, algun pobre descastat ( fins els ous de que el trepitgin) per robar-li l´iphone.
Em ve també a la memòria la conversa telefònica de l´operadora de Cleveland quan va preguntar-li tres vegades a qui trucava si el sospitós era blanc o negre, mentre l´altre li contestava... només sé que porta un abric gris.... Tenia 12 anys, una pistola de joguina i ara, a exculpar al pobre policia, tan presionat, tan exposat, tan precari...
El sentit de la justícia no està de moda. Donar sincerament les gràcies no està de moda.
Com deia Aristarain , hem d´estar preparats pel dolor que ens dóna la lucidesa.
Veure les coses com són en realitat primer és una gran decepció i després, (com que tu no canvies) , es converteix en una gran putada.
Em pregunto perquè bevia l´Ira Hayes. D´aquesta manera el respecto més que no pas compadint-lo
No hi ha res millor que acabar un asquerós divendres amb el gran mestre Johnny Cash... un gran tio si senyor
LA BALADA D´IRA HAYES
Li diuen el borratxo de l´Ira Hayes, però ell ja no respondrà mai més,
no serà aquell indi mamat de Whisky ni el Marine que va anar a la guerra.
Ei gent!.. veniu i reuniu-vos al meu voltant, us he d´explicar una història
que va d´un jove i valent indi que heu de recordar molt bé,
El noi venia de la terra dels indis "Pima", una tribu orgullosa i noble
que conreava les terres de la vall de Phoenix- Arizona.
Per les sèquies, durant més de mil anys, l´aigua va fer créixer
els conreus de la gent de l´Ira fins que va venir l´home blanc
i els va confiscar els seus drets sobre l´aigua, que va deixar de fluir
Ara la gent de l´Ira passa gana i a les seves terres hi creix la mala herba.
Quan va esclatar la guerra l´Ira se´n va anar de voluntari
i va oblidar-se de la cobdícia de l´home blanc
Li diuen el borratxo de l´Ira Hayes, però ell ja no respondrà mai més,
no serà aquell indi mamat de Whisky ni el Marine que va anar a la guerra.
L´Ira va lluitar a la muntanya d´Iwo Jima.
Hi havien 250 homes però només 27 van poder baixar,
i quan la lluita va acabar i van hissar la punyetera bandera ,
entre aquells cinc homes hi era l´Ira Hayes.
Li diuen el borratxo de l´Ira Hayes, però ell ja no respondrà mai més,
no serà aquell indi mamat de Whisky ni el Marine que va anar a la guerra.
L´Ira va tornar a casa com un heroi, era famós arreu,
el varen afalagar amb vins , discursos i honors. Tothom volia donar-li la mà.
Però ell mai va deixar de ser un indi Pima i nois....
" sense aigua no hi han cultius... no hi han possibilitats"
A ningú l´importava una merda l´Ira... ni quan ballaven la seva dansa
Li diuen el borratxo de l´Ira Hayes, però ell ja no respondrà mai més,
no serà aquell indi mamat de Whisky ni el Marine que va anar a la guerra.
Aleshores va començar a beure com un cabró, la garjola li feia
moltes vegades de segona casa. Li deixaven pujar i baixar la bandera
com si fos un gos a qui se li tira un os perque el torni-.
Un matí va morir borratxo i sol, estirat sobre el terra per la que
ell va lluitar per salvar. Dues polzades d´aigua en un rec solitari
van ser la tomba de l´Ira Hayes
Li diuen el borratxo de l´Ira Hayes, però ell ja no respondrà mai més,
no serà aquell indi mamat de Whisky ni el Marine que va anar a la guerra.
Li diuen el borratxo de l´Ira Hayes però la seva terra està ben seca
i el seu fantasma la recorre assedegat sobre el rec on l´Ira va morir
No hay comentarios:
Publicar un comentario