Avui divendres toca un clàssic del gran Johnny Cash en una superlativa i increïble versió de la Brandi Carlile, qui abans de començar la cançó demana que tothom es posi dempeus en sentir el nom de Mr Cash.
És una cançó que parla de la llibertat i que va molt més enllà de la seva estructura falsament lineal.
No cal cometre un crim per no tenir llibertat...
Hi han moltes maneres de perdre-la: definir-nos un món per després no saber viure´l és la més terrible de totes.
Oh yeahhh.
EL BLUES DE LA PRESÓ DE FOLSOM
( FOLSOM PRISON BLUES)
Escolto com arriba el tren,
el sento com està just a tombar aquella volta
però jo no he vist la llum del sol,
ja no recordo quan va ser .
Estic clavat a la presó de Folsom,
i el temps continua passant lentament,
però continuo sentint aquell tren
que va cap a San Antone.
Quan era un marrec petit
la mare em va dir:
Nen... no juguis amb pistoles.
Però vaig disparar a un home a Reno
només pel fet de veure´l morir
Quan sento aquell xiulet del tren
baixo el cap i em poso a plorar.
M´hi jugo el que vulguis
que en el tren hi han tios rics
menjant en un elegant vagó-restaurant.
Segurament s´estaran prenent un cafè
i fumant grans puros.
Jo ja sabia el que se´m venia a sobre,
ja sé que no puc ser lliure,
però tota aquella gent continua movent-se
i això és el que em tortura.
Bé... si m´alliberessin d´aquesta presó,
si aquell tren de la via fos meu,
suposo que em mouria una mica
allunyant-me de la línea,
lluny de la presó de Folsom
és el lloc on vull estar,
i deixaria que aquell xiulet de solitud
fes volar ben lluny la meva tristesa
La Brandi s'ha d'escoltar dempeus. Assegut és un insult al seu geni i a la seva empenta.
ResponderEliminarWOW! which means What (an) Outstanding Woman. ;-)