domingo, 30 de noviembre de 2014

THE STOLEN CHILD- EL NEN ROBAT- POEMA DE W.B. YEATS- WATERBOYS



La part de nen que em queda és la que somia,
És un magnífic plaer que la pluja m´hagi convidat a la poesia,
que la poesia m´ hagi convidat a la música
i que la música m´hagi convidat a pensar en tu.

Gràcies per ser-hi(.)




EL NEN ROBAT

Allà on es capbussen les muntanyes rocoses,
en el bosc de Sleuth a prop del llac,
hi ha una illa boscosa
on els agrons( garzas) a l´aletejar desperten
a les endormiscades rates d´aigua.
Just allà hem amagat les nostres gerres encantades,
plenes de baies i de les cireres més vermelles
que mai s´hagin pogut robar.

Veste´n d´aquí nen humà,
veste´n cap a les aigües,
cap al bosc salvatge,
veste´n amb una fada a la teva mà
perque aquest món està més ple de dolor
del que tu puguis arribar
mai a entendre.

Allà on les onades sota la claror de la lluna
il.luminen les sorres grises amb la seva llum,
Lluny, en el llunyà Rosses
Caminem al seu voltant
teixint velles danses,
juntant-nos les mans,
juntant-nos les mirades
fins que la lluna emprèn el vol.
Saltem d´un costat a l´altre
i perseguim les bombolles d´escuma
mentre el món està ple de problemes
i dorm sempre angoixat.

Veste´n d´aquí nen humà,
veste´n cap a les aigües,
cap al bosc salvatge,
veste´n amb una fada a la teva mà
perque aquest món està més ple de dolor
del que tu puguis arribar
mai a entendre.

Allà on l´aigua errant cau
des dels turons de Glenn-Car,
i fa petits llacs entre els ràpids,
llacs que gairebé podrien banyar a una estrella,
allà busquem truites endormiscades
I mentre murmurem a les seves oïdes
els regalem somnis inquiets,
inclinant-nos amb suviatat
des de les falgueres que ploren
sobre els joves rierols...

Veste´n d´aquí nen humà,
veste´n cap a les aigües,
cap al bosc salvatge,
veste´n amb una fada a la teva mà
perque aquest món està més ple de dolor
del que tu puguis arribar
mai a entendre

El de la mirada solemne
marxa amb nosaltres .
Mai més sentirà el mugit dels vedells
en aquell càlid turonet,
o la remor de la tetera a la cuina
com canta a la pau sobre el seu pit,
o no veurà el coll marró dels ratolins
aixecant el cap a prop del calaix 
de la farina  de civada


Veste´n d´aquí nen humà,
veste´n cap a les aigües,
cap al bosc salvatge,
veste´n amb una fada a la teva mà
perque aquest món està més ple de dolor
del que tu puguis arribar
mai a entendre








Come away, human child
To the water
Come away, human child
To the water and the wild
With a faery, hand in hand
For the world’s more full of weeping than you can understand

Where dips the rocky highland
Of sleuth wood in the lake
There lies a leafy island
Where flapping herons wake
The drowsy water rats;
There we’ve hid our faery vats
Full of berries
And of reddest stolen cherries

Come away, human child
To the water
Come away, human child
To the water and the wild
With a faery, hand in hand
For the world’s more full of weeping than you can understand

Where the wave of moonlight glosses
The dim gray sands with light
Far off by furthest rosses
We foot it all the night
Weaving olden dances
Mingling hands and mingling glances
Till the moon has taken flight;
To and fro we leap
And chase the frothy bubbles
While the world is full of troubles
And is anxious in it’s sleep

Come away, human child
To the water
Come away, human child
To the water and the wild
With a faery, hand in hand
For the world’s more full of weeping than you can understand

Where the wandering water gushes
From the hills above glen-car
In pools among the rushes
The scarce could bathe a star
We seek for slumbering trout
And whispering in their ears
We give them unquiet dreams;
Leaning softly out
From ferns that drop their tears
Over the young streams

Away with us he’s going
The solemn-eyed:
He’ll hear no more the lowing
Of the calves on the warm hillside;
Or the kettle on the hob
Sing peace into his breast
Or see the brown mice bob
Around and around the oatmeal-chest

For he comes, the human child
To the water
He comes, the human child
To the water and the wild
With a faery, hand in hand
From a world more full of weeping than he can understand
Human child
Human child
With a faery, hand in hand
From a world more full of weeping than he can understand...
Than he can understand...
He can understand...



No hay comentarios:

Publicar un comentario