La melodia del Huck
Ell volia que la seva
perfecció em desafiés. Jo tenia a la gossa donant-me voltes com un
ventilador i la veritat, no estava per masses hòsties.
Em va mirar com si
hagués destorbat la gran obra dels Déus, la seva obra , la seva
escultura magnífica, els seus bessons perfectament encortinats, la
seva incomparable combinació de malles amb colors, la seva corona
perfectament morena, pulcre i afaitada.
He de reconèixer que el
meu “perdó “ va ser més instintiu que sincer , una manera
bastant pràctica de dir-li que quan més aviat passés el trangol
d´haver-li fet perdre el ritme de la cursa, més aviat ens
oblidariem l´un de l´altre.
No tenia cap dret
d´esbroncar la Gin. Ella era molt més lliure que tots nosaltres
junts. La nit ens havia conquerit d´imprevist i havíem de
tornar a casa.
Jo també corria quan no
estava de moda, quan no havies de córrer, jugar a pàdel o anar
amb bici per dissimular-te adequadament dins la multitud.
Abans de destrossar-me
els talons m´agradava sentir el vent de cara, sempre perfectament
emmarcat dins de qualsevol cançó que em fes sentir alguna cosa .
El plaer sempre havia estat molt simple.
Just quan encarava
l´últim tram del passeig, amb aquella escassa tranquilitat que et
dóna el coneixement, va sonar la melodia del Huck.
Vaig debatre amb mi
mateix les diferents maneres de sentir-se sol. Era un debat
altiu, orgullós i xulesc perque els foragits com jo ,
acompanyats de tots els tristos com el Huck, mai ens hem sentit
sols.
Anem nena! - li vaig
dir a la Gin mentre el somriure murri marca de la casa s´intuïa
sota el napiot...
Tu i jo .. potser siguem els únics
en saber que les fruites belles i perfectes no són absolutament
res si no són dolces.
( i una preciosa i continguda versió en directe al Japó l´any 2014)
La melodia del Huck
Bé, he vaguejat tot
sol per aquest desert de pedra,
i he somiat amb la que
serà la meva futura dona,
l´espasa està a la meva
mà, seré el pròxim en estar al front
d´aquesta versió de la
mort a la que li diuen vida.
El meu plat i la meva
copa estan aixecats,
vaig prendre una rosa de
la mà d´un nen.
Quan beso els teus llavis
es vessa tota la mel ,
Nena.. T´hauré de deixar
durant algun temps.
Cada dia ens trobem en
qualsevol vell carrer
i tu estàs en la teva
plenitud de nena.
Tothom s´apunta a la
festa
Jo hi vaig sempre que
puc .
Darrera de qualsevol
arbre hi ha alguna cosa que veure,
el riu té més d´una
milla d´ample ,
Ho he intentat amb tu
dues vegades,
Entenc que no siguis
amable amb mi,
Nena.. T´hauré de deixar
durant algun temps.
Mira. Per allà ve una
infermera amb diners al bolso,
Veus? Ara venen les dames
i els cavallers.
Tires endavant amb tot
però no tens ni una
oportunitat de guanyar,
només fas que jugar amb
ells fins el final.
Estic tirat a la sorra
prenent el sol ,
ara..quan marxi... veuràs
que ho faig amb estil,
Des de cap a peus t´estimo
a morir
però
Nena.. T´hauré de deixar
durant algun temps.
Compto els anys però ja
no vesso cap llàgrima,
no m´obsessiona “ el
que podria haver estat”
La veu de la natura fa
que em posi content.
Toca per mi la cançó
salvatge del vent !!!!
Vaig trobar un amor
desesperat a l´habitació de dalt,
on el sol i aquest maleït
temps
sembla que estiguin sempre
emprenyats .
Ets més bona que el
millor vi
però no et regalaré cap
destí
Nena.. T´hauré de deixar
durant algun temps.
Tots aquells petits i
alegres elfs, per mi poden penjar-se tots,
la meva fe és tan freda
com pot
Estic a dalt de tot i
tinc tota mena de proves.
Si no em creus... vine a
veure-ho.
Tu penses que jo estic
trist. Jo ho penso també.
No busquis astúcia en les
meves paraules,
El joc s´ha fet vell i
les cartes ja són fredes
Nena.. T´hauré de deixar
durant algun temps.
