martes, 6 de octubre de 2015

LULUC- MY LITTLE SUITCASE

Aquesta  tardor és una época de  fer i desfer maletes.-

Avui n´he agafat  una  i l´he posada a dalt de  tot de l´amari, on ningú la destorbi.

Ningú pot arribar  tan alt però alhora ja no viatjarà mai més .

La vida en si és contradictòria.


Qui no  ho són contradictoris són els LULUC, m´encanten i m´emocionen, són els meus dos discs de capçalera per amainar les aigües quan baixen braves




La meva petita  maleta

He empaquetat la meva petita maleta,
És de  color  marró i ribetejada de  blaus,
Una  que  vas fer servir tu, una  vegada,
I que és una d´un joc de quatre
Que van de la més gran a la més  petita,
Però que totes  haurien d´estar juntes.

He empaquetat la  meva  petita maleta,
És de  color  marró i ribetejada de  blaus,
Una  que  vas fer servir tu, una  vegada,
La gran era  pels  teus  vestits,
I la més  petita de totes per les teves sabates.
Eren massa  grosses per fer-les servir jo.

Si hagués de  viatjar ara
A algun lloc  nou
Podría allunyar-me d´alguns sentiments
Que ara mateix no  puc afrontar?

He empaquetat la  meva  petita maleta ,
Amb el seu agafador vell, usat, i gastat
Que  encara porta la marca
De la  teva mà  forta,
La puc  sentir  cada  vegada que l´agafo,
Just  ara sóc  capaç
De portar-la d´un lloc a un altre.

Si hagués de  viatjar ara
A algun lloc  nou,
Trobaria una nova llar
O només un altre espai buit?

Ara mateix no puc  viatjar
A cap lloc  nou,
Et portaré  amb mi a qualsevol lloc on  vagi,
Et portaré a  tu
I a la meva petita maleta




No hay comentarios:

Publicar un comentario