sábado, 24 de octubre de 2015

Sarah Macdougall- Fred permanent -PERMAFROST

En el meu nou catàleg d´imprevistes miniatures no  faltarà aquesta extraordinària i senzilla  cançó d´amor.

Gran Sarah !!





Fred Permanent.

Tu sempre penses  massa,
amb aquest  fred permanent en el  teu rostre,
sempre pensant en la teva gran hòstia
i en l´immensa buidor de l´espai,
i en  tots els  somnis que es  varen quedar enrere
on anar cap endavant  no estava mai permès,
on seguir  el teu cor
et va deixar fred i absolutament  trencat.

I tots els  teus  records....
els deixaràs escapar així com així?
o es que...
simplement et vas  oblidar de qui tu solies ser?
i aquest  foc que sé que està  dins del  teu pit
i que mai  crema  cap enfora 
i que  es torna  amarg  com el matí
que arriba després d´una  perfecta nit d´estiu.

I tu vas  dir:
Ara no  vull  ballar!
Fes el  favor de  deixar-me estar!
No voldries passar la nit  amb algú  com  jo,
que està sempre   massa  a prop de tots els incendis,
que  està aquí, al costat de la  noia que el va deixar sol,
completament  sol en aquest món,
un món on totes  les coses es trenquen,
en un món que està massa  lluny de  casa meva.

Veus   coses  desagrables  per tot arreu  en comptes de bellesa
Només  fas que  veure covardia en comptes de coratge.
Les bones  notícies  no arriben mai 
a tots aquells que les esperen 
Res és de  veritat  i tot  sembla 
que arriba sempre  massa  tard.

I tu vas  dir:
Ara no  vull  ballar!
Fes el  favor de  deixar-me estar!
No voldries passar la nit  amb algú  com  jo,
que està sempre   massa  a prop de tots els incendis,
que  està aquí, al costat de la  noia que el va deixar sol,
completament  sol en aquest món,
un món on totes  les coses es trenquen,
en un món que està massa  lluny de  casa meva.



No hay comentarios:

Publicar un comentario