No conec cap poeta ric, ni cap que sigui un extraordinari triomfador mediàtic. Si que en sé d´alguns que van creuar la línea. La sensibilitat ( ser conscient d´allò que sents), et pot portar al sentiment més sublim o al dolor més insuportable.
Però la sensibilitat ni s´ aprèn , ni depen de tu, ni la pots evitar.
Si la tens fes-la gaudir, sobretot per omplir de sentit una encaixada de mans, una mirada, un petó, una carícia o una llàgrima. El que te´n pots emportar no té preu ...
Però té un efecte co-lateral, de vegades nociu, que sol ser la lucidesa, i la lucidesa en poques paraules que és pitjor.
Per això un poeta és molt més perillós que un prosista on la sensibilitat( que hi és i molta ) queda més difuminada.
Un poeta et fa una pregunta perquè tu l´acabis, sempre és incomplert, sempre ha de tenir una fugida més enllà de les seve línees.
Aquesta cançó-poema , cantada amb extrema delicadesa per la Margo Timmins, parla d´un home que veu passar la vida, però que la vol... Sap que és imperfecte ( En Townes va morir alcoholitzat) però no defalleix i tira endavant buscant el seu amor, un amor precís i determinat, que encara no té nom però que no serà qualsevol cosa. Potser es quedi sempre sol.
I ara ve la pregunta: Coneixeu algú que està amb algú altre només per estar , per dir que està amb algú, per no estar sol, no tenir el que vol, per no tenir la suficient paciència per esperar que arribi i quedar-se amb algú que no li aporti res més que l´aparador-tranquilitat i no li faci sentir?????
Com una mena d´autopista
(Highway kind-Townes Van Zandt )
Versió Cowboy Junkies en el disc “To a Poet ”
Els meus dies són com una mena d´autopista,
només venen per després anar-se´n,
però no m´importa la seva marxa,
que vinguin és el que jo desitjo,
posar el sol a sobre del terra,
quedar-me dempeus per fer ombra,
veure-la com creix dins la nit
i com omple un cel filat.
El temps enmig de la pineda
es sentia com si respirés l´aire.
Sovint camino per aquests carrers
i em dic a mi mateix que m´he de cuidar.
Algunes vegades em crec,
algunes vegades no escolto,
algunes vegades l´estat en el que em trobo
no em deixarà escapar.
És veritat que no sé massa de res,
però el meu cor sap com bategar,
les meves cames saben estimar algú,
la meva veu sap com sonar.
És una llàstima que amb això no n´hi hagi prou,
és una llàstima que sigui una llàstima,
segueixo el cercle fins avall de tot,
on hauries d´ estar tu.
Tu ets l´única que vull
i mai he escoltat el teu nom,
tinguem l´esperança de trobar-nos algun dia,
Si no ho fem, tot seguirà igual.
Em trobaré a tots aquells que estan entre nosaltres,
i estaré pensant en tu,
en tots els llocs on he estat
i el perquè no hi estaves tu.
