Improvització als pins.-
(basada en la cançó Shiny Shoes-The Pines)
" and we surrender just to survive, but no matter how hard you try, no, you can´t put the tears back in your eyes"
LA CARRETERA
La carretera semblava distreta. Amb el temps havies adquirit l´ habilitat de perdre´t i contestar alhora. Quitrà, ratlles contínues i les mateixes preguntes de sempre. Només et calia la primera lletra per endevinar la resta de la frase.
Somrius fent veure que et mires al mirall, potser una línea poc perfilada, o la malèvola ironia de ser un aprenent de geni inútil, tot plegat absurd.
Penses: perquè aquest do no em serveix a la loteria?. Tornes a somriure. Tornes a la carretera.
Ja t´està bé que no passi res, o que passi tot allò que puguis preveure amb el teu magnífic sentit de la normalitat. Deixes enrere més línees, les coneixes prou bé com per resseguir-les . Qualsevol cosa fa passar el temps-
Avui les respostes són correctes, adequades, educades. Només mínimament perverses o inofensivament equívoques perque gentilment sembli que hi ets.
No és que estiguis en un altre lloc, simplement no estàs mai enlloc, o en el lloc on la vida no és, només s´allarga
Però sempre arriba aquell moment en el que el blindatge es fon com cel en vespre, i necessites quelcom diferent que ni tu mateix saps. Et deixaries acaronar. T´atreviries a passar-li les mans sota els cabells , ben a prop del coll.
És molt difícil que coincidiu i el primer sempre és el dèbil.
Penses: ja passarà. Sempre passa.
EL silenci no s´ha mogut del mirall, tampoc la carretera…
No hay comentarios:
Publicar un comentario