Un trencaclosques anomenat amor-Marta MItjans

Estimada Marta:

Abans de  llegir-te tenia por de la trencadissa. Sabia de  què parlava  i li deia a un gran amic  meu, que per  casualitat és el teu pare, que et tingués sempre en cura, que un món tan  gran és molt difícil d´avastar  alhora que es multiplica en  fragilitat. No calia  que l´entenés,  no devia jutjar-lo, només calia acompanyar-lo a prop i estar alerta per quan el cridessin.

Aquest matí l´he acabat i he mirat al meu voltant. Tres de  cada quatre viatgers estaven enganxats als seus mòbils, ningú conversava. Per què tot s´ha tornat tan fred? Si necessitem  parlar i que ens parlin perque ho hem deixat tot als dits d´un missatge?

Per por. Per por a perdre. La distància s´ha convertit en refugi, i el refugi l´hem tornat banal, perque la banalitat és insípida i incolora. Ningú escriu poesies a una màquina, no pot percebre que les meves paraules no importen, que només els ulls són els nostres nens borratxos , que només ells diuen la  veritat. La distància no ens dona  absolutament res.

Però s´equivoquen. Però no saben que s´equivoquen. Que no hi ha cap covard que faci història.- Que com els crims, no hi ha cap defensa  perfecta.Tothom amb més o menys  mesura, ho reconegui públicament o no, necessita estimar i que l´estimin

Per això és millor atacar, donar primer. Ser valent és l´única opció digna. Saber que podem perdre, que la porteria es gran, salvatge, vulnerable,  inconscient, terriblement lliure, terriblement bella.

Gràcies . Tenia por per tu però ja no m´en fas. Jo d´estimar  ja en sabia. Ara sé que tu també en saps.

Ja has guanyat. Ara toca divertir-te. Fes que creguin el que vulguin, despita´ls en la ficció, que et vegin en la Sol, que els esgarrifi veure-t´hi.

Estimada Marta: "Ets una sola i moltes" , però només els valents et podran tenir