martes, 15 de mayo de 2012

Una cançoneta del Calamaro

Deu ser que em faig gran però cada dia  crec menys en la correcció.

 Potser será perquè no vaig a les manifestacions  i no prenc consciencia cívica de res.

Potser  perque  cada vegada  considero més lógica i sincera  la justicia “Bronson” que la moralina dels nous puritans assexuats que passegen plegats per les grans Avingudes.

Puritans mentals , valedors del risc zero, la inutilitat en grup

És molt catxondo  fer que la gent es formi una opinió errònia de tu .

És primavera però la  gent ja no és curiosa.

Estic prenent el sol  .  Alguns pensen que  he anat a fer una altra cosa.

Tots els que ens divertim  prenent-nos el pèl a nosaltres  mateixos juguem amb avantatge.

La foto té missatge... jejejejeje

No hay comentarios:

Publicar un comentario