M´encanta aquesta cançó. Va ser escrita fa uns anys per una cantautora anglesa nascuda el 1960 que es diu Anne Clark.
Una rara avis fins i tot en el seu país . La tia ha fet de tot. Ha escrit poesia, ha musicat a Baudelaire , techno, dance, avantguarda...
Aquesta peça és una meravella del que els entesos en diuen “spoken word” on més que cantar el que es fa és recitar i on la música fa d´acompanyament
Sempre he pensat que donar llegitima la dignitat.
Estic molt content amb mi mateix.
A disfrutar-la.
Esperant( Waiting-Anne Clark)
La fusta crema càlida, la casa està tranquila. La música em calma. Aviat buscaré en un altre el que vaig trobar en tu. Tot el que tu i jo teníem i que tu no vas poder suportar.
El vell amor crema, el meu cos em fa mal, però m´estic prenent tot el temps que em faci falta.
Quan la tarda desapareixi i trenqui la llum de la lluna intentaré posar en ordre tots els meus errors.
Un món desperdiciat, una vida perduda, però estic contenta de que aquesta nit sóc jo mateixa.
Quan has gastat tota la passsió amb qui estimes, quan no hi ha cap Déu que et guiï .... Quan amb tot el que has deixat no n´hi ha prou.
Però va haver-hi un temps (que ja no puc trobar), ple amb la llum d´un amor que estava ben endins, ple d´amor, era un món perfecte, i aleshores vam fugir l´un de l´altre.
Tot estava ple de somriures i d´un amor brillant. Ara simplement espero alguna cosa d´aquesta silenciosa llum de la foguera que em digui que tot està bé
Un món desperdiciat, una vida perduda, però estic contenta de que aquesta nit sóc jo mateixa
La fusta està càlida i el foc crema d´una manera brillant.
Em dic a mi mateixa que tot anirà bé.
La tarda desapareix i trenca la llum de la lluna.
Aquesta nit, el món és una càlida i petita habitació
Meravellós, Enric. I quina rapsode és ella...
ResponderEliminar