a propòsit de Leonard Cohen.... never gave anybody trouble

Volia recuperar aquell humor  cínic i corrosiu amb el que se sentia  tan còmode. Per arribar-hi tenia  que  deixar  enrere una sola  paraula: esperar.

Esperar que les dones deixessin de  negociar quina part de tendresa es mereixia, esperar que algú castigués a tots els que  havien robat d´algun ingenu incaut el seu ínfim trosset de sort, esperar que d´alguna manera es fes  justícia.

Si feia un exercici retrospectiu hauria conclòs que l´única  manera de  sobreviure a la indecència era  fer unes petites m correccions al  model “filldeputacabró” que tants i tants èxits  havien donat als seus devots, incondicionals i fervents practicants.

Es tractava  de saber enganyar a aquells que es pensaven que tots els altres els devien honors  per la seva simple existència. Havíem de  ser  moderadament  educats, i aquesta moderació  ens  havia de  fer invisibles.

Les  correccions a les que em  referia eren els motius . Mentre la majoria no desentonava per no  sentir-se exclòs, ell  ho feia  perque el deixessin en pau  d´una puta  vegada.

S´hauria d´armar de  paciència, perque  qualsevol partit, per  raret que sembli, sempre  té algun seguidor .

Només  tenia  clar a qui no volia.   Contra els conys-ganxo: palles i putes. Contra els discursius, els prepotents i a tots aquells  que no  els importa no tenir cap amic,  algunes entrades de blog que llegeixen i rellegeixen per indignar-se contra mi i desitjar-me la pitjor de les  tortures.  Contra les xalades que no s´entenen ni a elles  mateixes però que , sempre tràgicament afectades, exigeixen  que les  entenguin, una tranquila, desperta  i  innocent indiferència.

I  mentre no et puguis retrobar amb qui realment et mereix, amb qui regali sense res a canvi, usa i abusa de la solitud. Optimitza-la i no t´hi apalanquis. 

Estudia,  reflexiona, disfruta de la poesia, de la música, del cine. Aprèn  a aprendre sempre, contínuament, amb  tota aquella modèstia que et  fa admirar als  altres per  seguir el seu exemple. 

Deixa´t estimar per l´amor, per qui sigui  valent i s´atraveixi a descobrir-se i  a posar-li un nom.

Però només  has de  seguir una  regla: Mai, mai, mai… donis  cap problema a ningú

MAI  VAIG  DONAR PROBLEMES A  NINGÚ

No podia pagar  la  hipoteca

i això va trencar el  cor de la meva nena,

No podia pagar  la  hipoteca

i això va trencar el  cor de la meva nena,

Mai  vaig donar problemes a ningú

i  no és massa  tard  per tornar a començar,

No vull  trencar  cap finestra

Ni vull  cremar  cap cotxe,

No vull  trencar  cap finestra

Ni vull  cremar  cap cotxe,

Tenies  tots els  drets amb els teus rics

Però vas deixar que tot anés massa lluny.

Navegaves  pels  grans  oceans

En un iot que varen dissenyar per tu,

Navegaves pels  grans oceans

En un iot que  varen dissenyar per  tu,

Però tu saps que  fins i tot els oceans

estan plens de mentides  i de  porqueria,

i no aconseguiràs allò que vols.

Mai  vaig donar problemes a ningú,

Sóc un  tio ordinari i que està sempre sol

Mai  vaig donar problemes a ningú,

Sóc un  tio ordinari i que està sempre sol

Vaig dir: Mai vaig donar problemes a ningú,

Però per  Déu saps que els  puc donar si m´ho proposo