martes, 10 de mayo de 2011

Los puentes-Pedro Salinas

He llegit el poema i convinc amb tu que és sensacional. 

Aquesta estrofa que penjo és magistral. Plorar significa "unir", voler estar junts, estar a prop.

"....Hay lágrimas que no se pierden nunca
mejilla abajo, en los pañuelos
con que inocentemente pretendemos
cortarles su querencia. Su querencia
se cumple: lo que quieren es unir.
Y nunca que se llora se está lejos.

També m´ha sacsejat aquesta, potser per la referència als rellotges de les estacions a les que estic tant avessat.

Todas las horas fueron y vinieron
de ti a mí, de mí a ti.
Y cuando vayas por el mundo sola
y veas los relojes de estaciones
donde tanto se cuenta ir y venir,
o cuando tu muñeca se desciña
el recuerdo mejor que yo te di,
comprenderás que por cualquier hora
podemos encontrar lo que buscábamos:
el amor y las horas por venir.
Per una part el temps que passa massa ràpid i no li prestem l´atenció que es mereix. Però quan ens hem d´aturar, potser per un bon record, potser per un desig, potser per una necessitat,   aleshores ja no hi ha inèrcia. Som nosaltres qui el dominem. I ens hem de creure que hi ha la voluntat i la possibilitat real de buscar i trobar allò que  realment busquem.

Gràcies Roser, com deia el Cohen, els que siguin capaços de sentir sempre es trobaran a una profunditat de mil petons.

Ah.. recorda que tu i jo tenim una nit de teatre i de conversa pendent.

No hay comentarios:

Publicar un comentario