Martí Pol altra vegada

De vegades tinc la percepció de que seria millor que no hi fos, la sensació de ser una persona incòmode .

Però per mi, us ho ben juro, no hi ha cap tipus de competició, simplement  refuso sistemàticament la superficialitat perque tinc ànsies d´aprendre i comprendre, simplement per saber on estic.

Vanagloriar-me de saber-ne més seria ridículament inoperant. De què serveix, quina és la seva practicitat?

Només parlo perque em parlin, explico tot el que sento perque algun dia algú de  vosaltres m´expliqui el que sent. I algú havia de començar primer.

I quan em parleu només obtindré coses bones. La primera és saber que no estic sol, que teniu un immens i magnífic món sense nom que vol i necessita companyia. La segona és  compartir per aprendre.

L´eterna solitud amb un mateix no és bona.

La més mínima percepció de que hi ha alguna cosa més a la que podem aspirar no ens pot lliurar de la tristesa .

Per tant, si en un moment o altre, ens adonem de que necessitem quelcom més, és més prudent i savi buscar-ho que no intentar  convènce´ns a nosaltres mateixos , o bé que no existeix, o que si existeix no ens convé.

EL següent  fragment de Martí Pol  em va seduir pel seu poder i la seva  velada  referència al cristianisme  en la única frase d´aquesta  religió que m´atrau. "oblideu tot el que us han dit i estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat". Tota la resta es fullaraca i pantomima

En Miquel no va ser el primer que em va parlar però si el primer a qui vaig escoltar.


Fragment de "quinze poemes"(2001)

VII

"....Puc, si voleu, fer-vos intimar

amb vosaltres mateixos,

perquè aprengueu a  conèixer-vos

i oblideu tots els ideals mesquins

car lluny d´allò que forma el vostre món

limitadíssim

no pot haver-hi res  que us atregui  amb fermesa.

Quan aprengueu d´estimar-vos

més que tota altra  cosa,

s´haurà acomplert el gran manament

i jo perduraré pels segles dels segles."