Vaig obrir el meu paraigües i no hi eres tu.
La Senyoreta Júlia es va sentar al meu costat i només feia que parlar-me .
Primer vaig pensar que volia estar amb mi. Després vaig entendre que l´única cosa que volia era no mullar-se.
No li vaig dir res. No volia violentar-la . A mi ja m´estava bé només tenir-la al meu costat.
L´havia d´ajudar i li vaig tornar la conversa. Tots dos vàrem estar tècnicament perfectes.
Era massa dolorós i vaig haver de desconnectar-me sense que s´adonés .
L´únic vincle amb aquest món eren els teus ulls. Si vols continuar parlant-me... fes-ho amor. Potser no ho recordes, però el dia del nostre primer petó, plovia.
" Dreams where the umbrella is folded"
No hay comentarios:
Publicar un comentario