El Sr Jinks es va trobar el seu vell amic Ray darrera d´uns altaveus que una boja tarada bul.límica i amb molt d´èxit havia exigit per participar en un festival benèfic en el que el vell de Texas s´emportava una bona pasta.
Estava abraçat a la seva Gibson del "71" com si fos un "old fashioned" patriarca que no s´aguantava els pets.
- Ei... col.lega, què collons et passa? Vigila que amb tantes llàgrimes se
t´enramparà la titola i t´hauràs xamuscat tota la teva llegenda.
- Snif Snif Jinks... Estic envoltat de cadelletes primoroses i NO OLORO A XUMINU . Sóc un mort en vida amic meu.
- La mare que et va parir Ray, no diguis tonteries. Tu no has perdut l´olfacte. Són elles les que han perdut el gust. Les dietes s´han follat a la Libido. Els tatuatges s´han follat a les converses i tant d´exercici sense la recompensa del plaer s´ha follat el desfici de descarregar-se tocant-se.
Totes elles són unes síndries bufones però tan inútils i innecessàries com les hores que es passen en els seus particulars i absurds tallers de xapa o pintura.
Tu mateix ets vell i el greix el fas servir de flotador però toques el puto rock & Roll com ningú.
- Gràcies Jinks. Si fossis una tia. Et follaria aquí mateix
No hay comentarios:
Publicar un comentario