Aquesta tarda he estat un parell d´hores amb el meu millor amic , el meu tete, que aquest dilluns enterrava el seu pare.
Estava emprenyat i amb raó. Em deia que actuar amb el cor i amb honestedat no serveix d´una puta merda, que els dolents guanyen sempre.
Jo li he contestat que era veritat però que també ho era que quan perden sempre perden sols, o es queden sols. Als dolents només se´ls necessiten( no que els volen) quan guanyen.
M´ha dit que m´acompanyava a casa . Podíem haver anat pel mig del poble, més ràpids, més directes, més incisius. Però hem escollit anar pel costat del mar, tranquilament, sentint-nos necessaris l´un de l´altre
Quan estem junts no és que ens sentim ni uns perdedors, ni uns guanyadors..
Només que els resultats no importen....
Tens raó, els dolents no guanyen mai perquè lluiten sols. Una abraçada!
ResponderEliminar