La
Frazey Ford era, junt amb la Jolie Holland, les cap visibles
d´un grup americà que a mi m´agradaven molt i que es deien The be
Good Tanyas
L´una
i l´altra continuen fent molt bona música.- De fet, el motiu
d´aquest Friday Cover és que la Frazey ha tret un segon disc en
solitari que ja tinc. Les crítiques han estat excel.lents però jo
encara no l´he escoltat.
Però
del seu primer disc va fer una preciosa versió del One More Cup
of coffee del gran mestre Bob Dylan. Forma part del seu disc “
Desire” de 1975 , una de les seves obres més importants.
Aquest
tema ja estava traduït en el bloc. De fet, el meu primer recull
de poemes portava el títol d´aquesta cançó i per mi té una
importància molt especial.
Durant
la setmana , que ha estat dura de feina, he estat pensant
moltes coses, les coses típiques del “baguesetenvalolla” però
que venen a mi i no les puc evitar.
La
reflexió que m´ ha abordat és que hi ha una gran diferència
entre “ la vida que es diu” i la “vida que es viu”....
La
primera és lògica, planera, premeditada, teòrica, superficial...
però amb tanta força que és capaç de sotmetre i anul.lar
l´altra.
En
canvi, la vida que es viu, acostuma a ser inconexa, canviant,
fràgil, poruga, dèbil, fins i tot i de vegades injusta.
Però
tots aquests inconvenients són el peatge de la lucidesa més
estable, aquella que et diu qui ets i on estàs, els teus pros i
els teus contres, la plena consciència com a base indiscutible de
la tranquilitat d´esperit.
No
se si ho sabreu veure, però aquesta cançó té una mica de tot
això, per aquest motiu és important,.
Psstt.- Com que no he trobat l´original penjada al youtube us poso una acollonant versió que van fer el Roger Mcguinn ( dels Byrds) amb els grandíssims Calexico
Psstt.- Com que no he trobat l´original penjada al youtube us poso una acollonant versió que van fer el Roger Mcguinn ( dels Byrds) amb els grandíssims Calexico
UNA
TASSA MÉS DE CAFÈ
El
teu alè és suau.
Els
teus ulls són dues joies en el cel,
fas
anar la teva esquena recta,
i
els teus cabells acaronen
el
coixí on descanses.
Però
no sento cap mena d´afecte
ni
gratitud ni amor,
perque
la teva lleialtat no és per mi
si
no per les estrelles que estan allà al damunt.
Una
tassa més de cafè pel camí,
una
tassa més de cafè abans no marxi
cap
a la vall que tenim allà sota
El
teu pare és un fora de la llei,
un
rodamón amb ofici,
Ell
t´ensenyarà a saber escollir
t´ensenyarà
a saber llençar els ganivets.
Ell
és el que domina el seu reialme
perque
ningú hi pugui fotre el nas,
però
la seva veu es torna tremolosa
quan
demana un altre plat per menjar.
Una
tassa més de cafè pel camí,
una
tassa més de cafè abans no marxi
cap
a la vall que tenim allà sota
La
teva germana és capaç de veure el futur,
com
també el veuen la teva mare i tu mateixa.
Mai
vas aprendre ni a llegir ni a escriure
no
hi han llibres en els teus prestatges.
Però
el teu plaer no té límits
la
teva veu és la d´una alosa( un ocell petit)
però
el teu cor és com un oceà
fosc
i misteriós
Una
tassa més de cafè pel camí,
una
tassa més de cafè abans no marxi
cap
a la vall que tenim allà sota
Quan la gent explica coses de la seva vida miro d'escoltar el que no diuen, és com llegir entrelínies. Que bona, la cançó! Bona castanyada, guapo
ResponderEliminar