MARKETA IRGLOVA- WITHOUT A MAP I THE LEADING BIRD

De tant en tant apareixen cançons realment extraordinàries  i aquestes en són dues. 

Em fan estremir, elevar a confins immensos on només  faig que sentir-me injustament  benaurat, amb un do que  no se si em mereixo però que voldria compartir en cada moment de la meva vida.

Sóc un cristià radical, prou honest  amb mi  mateix com  per viure  més enllà de les normes , d´unes  regles absurdes inventades per la por, d´una litúrgia buida, 

d´uns líders poderosos contra el líder que  va ser el més pobre...

L´altre dia , quan estava llegint  sobre la  beatificació d´Alvaro del Portillo de 

l´Opus Dei  vaig pensar  en que la comoditat havia tergiversat l´única regla que ens va deixar.-

Sanctificar la feina diuen.... I una merda!.( no li conec  cap ofici al fill del pare)

Només ens  va demanar  que estiméssim... i no  que estiméssim si ens  estimaven. L´amor unilateral suposa convicció( necessària per ser creible), fragilitat ( necessària per valorar-la) i sobretot generositat ( imprescindible per ser realment lliure)

La Marketa  ha fet dues cançons  amb tota la seva ànima... i aquests són dos dels  resultats de les coses  que  fas quan  l´amor  és l´únic mapa que necessites

SENSE UN MAPA

Déu Meu: he estat enviada aquí completament cega per aprendre a mirar,

recordant que tu sempre estaves allà amb mi.

Però te´n adones de que això ha estat molt dur?

Podrien, realment, haver-se previst totes aquestes coses?

M´ agradaria dir una pregària... com podria ser?

Estic cansada.

Digue´m Déu Meu... Me la pots mostrar?

Què se´m podria haver exigit amb tants inconvenients ?

Vaig ser enviada fora d´aquí sense un mapa.

Tot aquest temps he hagut d´endevinar quin era el camí,

M´he hagut de moure quan el que volia era quedar-me quieta.

He estat equivocada a l´igual que he estat encertada

I tu em dius....

Camina moguda per la teva fe, no pels teus ulls.

Has de fer que aquest cor fort que tu tens no s´enfonsi

Tu ets una fusta tallada a ganivet

però algun dia la podries fer servir com a barca..

Tot el que perdo aquí a la terra

( també es perd en el Cel)

Si et demano ajuda....

( et serà donada)

Però potser has esperat massa,

( no estaves preparada)

La meva devoció era forta

( però no era constant)

Tinc una pregunta més

( de la que també tens la resposta)

Però què significa?

(Tu ets jo i jo sóc tu)

Per què parles sempre en endevinalles?

( aleshores deixa que et mostri el camí)

És tot el que sempre he volgut

( és tot el que havies d´haver dit)

Vinga doncs! Déu Meu,ensenya´m!

Per quin camí t´agradaria que jo anés?

No continuaré per tenir dubtes

Com es suposava que l´havia de comèixer?

Hi han hagut senyals durant tot el camí

però sempre han sigut senyals massa fosques.

Com podia sentir-me segura?

Déu Meu! Em van enviar aquí sorda per que aprendre a escoltar,

per tenir fe en TU i no tenir mai por

La vida és un oceà i tu ets cadascuna de les seves onades,

els teus braços m´acolliran i em protegiran.

Tens raó, tot això, i encara més, ho necessito aprendre

Tota aquesta incomoditat em fa remoure l´estómac.

Vaig ser jo i no tu qui va caure en aquesta trampa

però vas ser tu qui em va deixar aquí sense cap mapa

Tot aquest temps he hagut d´endevinar quin era el camí,

M´he hagut de moure quan el que volia era quedar-me quieta.

He estat equivocada a l´igual que he estat encertada

I tot el que sento de tu és:

Tu ja ets prou forta

per totes les coses que hauràs d´afrontar

L´ÚNIC MAPA QUE NECESSITES ÉS L´ AMOR

per guiar-te a través d´aquest miratge de laberint

Pare nostre, qui esteu en el cel,

sigui santificat el vostre nom;
vingui a nosaltres el vostre regne;
faci´s la vostra voluntat,
així en la terra com en el cel.
El nostre pa de cada día doneu-nos avui;
i perdoneu- nos les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors;
i no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,
ans deslliureu- nos del mal.
Amén!

L´OCELL GUIA

Els núvols cauen sobre l´herba que ha crescut salvatge,

alta , frondosa iexhuberant al tacte,

Ells es dobleguen en el vent

com un home ho fa en una pregrària.

Jo començo a serpentejar

intentant arribar fins a tu.

Estic corrent perseguint els ocells de l´alba

Canten com si fos el propi Cel

Ells són els que m´estan guiant.

I encara que no veig les ales en càmera lenta

són com l´or en el sol

Com puc guanyar-los?

Coloms blancs com la neu i amb plomes fetes de seda,

la brillantor eterna,,,

Ells ho saben fàcilment....

Que la vida és grandiosa en totes les seves formes

amb tot allò que et dóna i amb tot allò que et treu

Que jo sóc tu i que tu ets jo

i que estimar ens pot fer lliures

d´anar sempre corrent lluny, per sobre, més enllà

poguent ser la nostra pròpia bareta màgica

M´ho obligo a acceptar-ho tot i que ja ho sé

pensant que tot pot caure darrera del pròxim abisme

Crec que hi arribaré aviat

i que m´hi estaré allà un temps,

fins que sigui l´hora

de que el proper núvol arribi