Bob Dylan
Malalt d´amor
Camino per aquests carrers que estan morts,
camino i en el meu cap només hi ets tu.
Els meus peus estan esgotats,
però el meu cap està endollat,
i els núvols estan a punt de plorar.
Vaig escoltar a algú dient una mentida?
Vaig escoltar el plor llunyà d´algú?
Jo parlava com un nen petit
i tu em vas destrossar amb un somriure,
mentre estava dormint
mentre estava dormint
Estic malalt d´amor,
hi estic fotut del tot,
aquesta mena d´amor
em fa posar malalt.
Jo veig... veig els amants en els prats,
Jo veig.... veig siluetes a la finestra
Les miro fins que marxen
i em deixen penjant directament
d´ una ombra.-...
Estic malalt d´amor,
sento el tic-tac del rellotge,
aquesta mena d´amor
em fa posar malalt.
Algunes vegades el silenci
pot arribar a ser igual que un tro.
Algunes vegades
vull agafar el camí i saquejar-lo.
Podries ser sempre fidel?
Penso en tu i...
no sé.....
Estic malalt d´amor.
M´agradaria no haver-te trobat mai.
Malalt d´amor
Estic intentant oblidar-te-
No sé què fer...
Ho donaria tot per estar amb tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario