Ser pobre i poeta
Al final d´aquest
camí hi ha una ciutat a on hi va la gent,
Cadascú està buscant alguna cosa, un llibre o una cançó.
Intenten trobar les paraules que donin veu a la seva alegría,
Fer millors els mals
temps, o simplement omplir la buidor.
No sé on està, si realment existeix
o si mai l´arribaré a trobar
o si mai l´arribaré a trobar
Però jo també l´estic
buscant
la major part del meu temps-.
la major part del meu temps-.
Necessito un motiu, alguna cosa que donar
I el
vostre Déu no és la resposta
A la pregunta que jo em faig.
No es tracta d´una qüestió de fe, potser és més una qüestió d´esperança,
Intentar trobar
el sentit de la vida en un somriure o en una broma.
Ara hauries de
dir la veritat
sempre que puguis,
Perque si ells no et coneixen , ells no podran comprendre.
Aquesta ciutat
et patejarà i dirà que ets un idota,
Però tu trobaràs
la resposta, Seràs l´excepció a
la regla .
I no deixis que mai ningú et digui com has de ser
Ser pobre i ser poeta
podria conduir-te
a viure una bona
vida
No hay comentarios:
Publicar un comentario