domingo, 12 de octubre de 2014

Noves, diferents, interessants (I)

Per què aquesta  tendència malsana a l´immovilisme ?

El classicisme  hauria de ser un referent, però mai un  dogma.

Aquest post  potser és excessiu  però la seva qualitat  val la pena  que us hi perdeu , de tant en  tant, alguna estona.






Brillo per tu
( Shine  for you- Brianna Lea Pruett)


Estic contenta de que ens trobéssim
Estic contenta de que ens estiméssim,
També estic contenta de que trenquéssim.

Vull brillar per  tu.
Vull brillar  per tu,

A través dels anys  ens  vàrem
convertir en  una sola persona
En  veritat  tu i jo mai ens vàrem separar
i tu,,,, amor meu...
sempre  seràs el  constructor
del meu cor.

Vull brillar per  tu.
Vull brillar  per tu,

La primera  vegada que ens vàrem trobar
ens  sentírem molt  lliures...
i vàrem continuar sent molt  lliures .
No estiguis  trist  i consola´m
com tu i jo sempre feiem
( i així)

Jo brillaré per tu
Jo brillaré per  tu.



ELISI
( Elysium- Bear´s Den)


Germà. Creus en una altra  vida?
les nostres ànimes es retrobaran en algun gran Elisi
de  camí cap al  cel, lliure de les nostres presons,
les  nostres  cadenes, les nostres  boques,
els nostres  cervells.
Obrirem les portes i caminarem sense por
directament  cap a la llum.

Mai  m´he sentit massa  enlluernat
Darrere  cada  pàgina  que   giro
només em  trobo a mi mateix,
sentint-me cada vegada  més sol,
proposant preguntes  a un univers
que es queda sempre en silenci.
Tots els  meus pensaments estan maleïts
Sembla que només fan que multiplicar-se
eternament en el meu cervell.

Germà... no et facis  gran
Germà si et plau... mai et  facis gran

Només   fes-te  fort contra  la nit
i guarda la  teva  esperança
com si t´hi  anés  la  vida
per tota la  foscor que segur que  vindrà
Oh,,, però no et queda  cap lloc on anar
Oh.. però tot i que  teus ulls  són més profunds que els meus
seran ells  capaços de   veure?

Només  has de tenir l´esperança
de que l´edat no esborri tot allò que has  vist
No deixis  que l´amargor s´apoderi de tu.
Les teves úniques  esperances
només  les trobaràs dins  teu.

Només   fes-te  fort contra  la nit
i guarda la  teva  esperança
com si t´hi  anés  la  vida



Un breu moment del  teu temps

GLIMPSE OF TIME
( Broken Twin)


Un anell de plata
i una ment que no es correspon 
amb la meva edat.
Vas  venir  per marxar-te?
Vas buscar la llum?
Vas sentir el  foc?
Vas arribar a moure´t alguna  vegada?

Què vaig ser  jo si no un breu moment del  teu temps?
Què vaig ser  jo si no un breu moment del  teu temps?
En la  teva vida.... en  la  teva  vida.

Miro a  través de la meva ment
però tot el  que  hi  trobo 
és una corrent permanent
que  està  escrita a qualsevol lloc
i que davalla trista pel meu rostre.
Però això és tot el que  conec.
Vas córrer algun risc?
Vas creure en alguna  senyal?
Jo puc  ser una  menor
però estic  perdent el cap

Què vaig ser  jo si no un breu moment del  teu temps?
Què vaig ser  jo si no un breu moment del  teu temps?
En la  teva vida.... en  la  teva  vida.





EL SOL DEL CORB
( Raven´s Sun. Catherine Maclellan)

Ja  tinc tota la feina  feta,
així que  ja puc córrer  amb el sol del  corb,
passar  la  resta dels  meus  dies
mirant com  el  riu corre cap al mar, cap al mar.

D´alguna manera em vaig acabar enamorant de tu,
Tu saps  però que el meu cor és un idiota descregut,
tu ets massa  bo i sembla  que no pugui ser veritat.
Tu ja  tens  el  teu propi amor.

No puc demanar ser perdonada mai més
És  hora de que tu i jo quedem empatats.
Jo sempre  vaig voler  més del que tenia,
tu saps  més de mi del que pugui veure qualsevol,
però és  hora  de  que jo marxi
i trobi un amor que sigui per mi

Així que netejaré el meu historial,
agafaré  la pila de  factures i  pagaré els impostos,
deixaré que la pluja corri per la meva esquena
i s´emporti tots els meus  pecats.

Tu no truques aquests  dies...
potser és  millor  perque  ja estic en el meu camí
on el meu cor obert pugui 
descansar sa  i estalvi
entre  els joncs i les canyes


No puc demanar ser perdonada mai més
És  hora de que tu i jo quedem empatats.
Jo sempre  vaig voler  més del que tenia,
tu saps  més de mi del que pugui veure qualsevol,
però és  hora  de  que jo marxi
i trobi un amor que sigui per mi

 Ja  tinc tota la feina  feta,
així que  ja puc córrer  amb el sol del  corb,
passar  la  resta dels  meus  dies
mirant com  el  riu corre cap al mar, cap al mar.




LLOPS
( WOLF- HAFDIS HULD)

 Ell  va pujar aquell camí amb sang a les seves  mans
i amb una  por  que jo no  havia  vist  mai.
Es para  per respirar  i fer una ullada  enrere.
Què deu  haver  vist????

LLops, llops,  no udoleu a la meva porta
No us  vull per  aquí mai més.
LLops, llops, no  udoleu a la  meva porta.

Vaig  veure el seu amo 
i a ell no l´importa
enviar-los cap el meu camí.
Encara que  escollim  quedar-nos
ells corren  lliures i salvatges
allà  fora....

LLops, llops,  no udoleu a la meva porta
No us  vull per  aquí mai més.
LLops, llops, no  udoleu a la  meva porta.

Sempre  estic  fugint
i no saps  com odio
fer un "copiar i enganxar"
en nom de Déu.
No tornarem mai més 
a aquells maleïts boscos.
Intentarem separar-nos
d´aquell camí.
Abaixaré el cap i em posaré la caputxa
quan sigui que  hagi de tornar



LLops, llops,  no udoleu a la meva porta
No us  vull per  aquí mai més.
LLops, llops, no  udoleu a la  meva porta.



COIXÍ DE PEDRA
(featherstone- The Paper Kites)

Vaig despertar-me  amb la remor del teu cor fugaç
Vaig despertar-me amb la  remor del  teu cor  fugaç,
quan vas marxar vas deixar una  obra d´art
en el meu pit, en el meu cor.

Ella  va marxar cap al graner de bon matí,
ella  va marxar i es va perdre en un laberint de bardisses.
On vas  anar? On anaves?
Perque  volies deixar aquest  lloc?
En el meu  cor... en el meu  rostre...

I el  meu  amor  és  teu  però el  teu amor no és meu.
Així que  marxaré  però sabem 
que ens continuarem  veient.
I odiarem  tot allò que  he  perdut
però estimarem el que trobem de nou
I em sento bé...
Al final  tu i jo hem arribat a la costa...


Passo per  totes  les senyals
d´aquesta lenta decadència
Visc   com si el teu amor
no signifiqués res  per mi.
Ara que  has  marxat,
ara que  has marxat
a un  vida diferent,
al lloc  més solitari de  tots

Vaig despertar-me  amb la remor del teu cor fugaç
Vaig despertar-me amb la  remor del  teu cor  fugaç,
quan vas marxar vas deixar una  obra d´art
en el meu pit, en el meu cor.


I el  meu  amor  és  teu  però el  teu amor no és meu.
Així que  marxaré  però sabem 
que ens continuarem  veient.
I odiarem  tot allò que  he  perdut
però estimarem el que trobem de nou
I em sento bé...
Al final  tu i jo hem arribat a la costa...


Però nosaltres ho vàrem  fer

( but we did- Thomas  Dybdahl)

Tot  aquest  temps ens hem dit que mai ho faríem.
Tot  aquest  temps ens hem dit que mai ho faríem.
Tothom ens  deia  que  mai podríem trencar-ho,
tothom deia que no hi havia  cap manera de moure-ho,
però nosaltres  ho vàrem  fer.

No hi ha hagut cap amor  com el que vas  regalar abans que a mi,
no hi ha  cap cançó com la canço que  vas  cantar abans que a mi,
tu ho tenies  tot  bé abans que arribés jo,
Vas  ser una  idiota en idolatrar-me
però ho vas fer,

Nena... vàrem  jurar que no podríem fer-ho,
Nena... vàrem jurar que mai ho recuperaríem
però ho vàrem  fer...

Totes  aquestes  llàgrimen en el llit que mai es van trencar,
totes aquelles portes de la lluna que mai es van obrir.
Tothom ens  deia  que  mai podríem trencar-ho,
tothom deia que no hi havia  cap manera de moure-ho,
però nosaltres  ho vàrem  fer.

Tenir-ne un per  l´espai que tu em  vas  donar
però que  jo no  necessitava.
Tenir-ne un  per  les senyals de  perill
a les que mai vàrem  fer cas.
de quina  manera  més  merdosa ens vàrem quedar enrere
de quina  manera  més  merdosa ho vàrem  planificar.
Però ho vàrem fer


Nena... vàrem  jurar que no podríem fer-ho,
Nena... vàrem jurar que mai ho recuperaríem
però ho vàrem  fer...

Una i altra  vegada, una  i altra vegada
Vaig pensar-ho
una i altra  vegada , una i altra vegada
I tot se´n va i tot  se´n  va
més  avall, més  avall, més  avall...

 I tot se´n va i tot  se´n  va
més  avall, més  avall, més  avall...



FINS I TOT LA FOSCOR TÉ BRAÇOS
(Even  the darkness has  arms- The Barr Brothers)



Estava  aguantant la meva  respìració
quan el funàmbul es va desllavissar
en la brillantor de la lluna dient:
Fills meus.. seguiu-me!
Potser és  hora  que marxem.

Pots arribar a tornar-te boig quan ets savi,
pots arribar a ser  savi quan estàs trist,
i amor... si ho tinc
aleshores  ho tinc per  tu.

Subornant al jurat perque em deixi a la presó
cantant " tè per l´home del  timó"
I tot i que vaig mentir fantàsticament
vaig  fer un solemne  jurament
a la meva  història.
És un miracle de que ho pugui  veure.

Pots estar  equivocat quan  tens  la  raó,
fins  i tot quan  tens  la  raó 
en aquest moment precís.
I si sóc  mort  aquesta  nit,
aleshores  moriré  per tu.

Cridant a  tots els que em  criden: Fill!
besnét, nét, oncles, tietes,
i altres parents  que jutgen
el que jo  he fet.

Aquesta  vegada ho faré bé per tu,
encara que  sigui l´última cosa que  faci
i si és  tot el que  jo he de  fer,
aleshores  ho faré  per  tu.

La gent ha muntat un maleït infern
afegint aigua a les rodes  del molí.
i tot i  que vaig aguantar-ho quixotescament
no he fet  mal a ningú,
excepte a mi  mateix 


Fins  i tot la  foscor  té braços
però la  foscor no et té a  tu.
Nena.. jo  la tinc
i et tinc a tu també.

Hi ha una llum a la  finestra
perque pugui travessar la nit,
potser és massa incerta,
però què hi puc fer?


Continuaré insistint
continuaré insistint
I jo sé que m´agrada
però què prova això?
Algunes  vegades  em té molt preocupat
el fet de que no sé
com  estimar-te.


Porto fins a tu amb aquestes mans  respectuoses
tots els llibres que el meu  amor pot suportar
la dona amable  que  va aguantar la meva passió
com la platja aguanta totes les marees.

Potser l´aigua es va assecar,
no treient-te l´ull de  sobre
i pel fet de no treure´t l´ull de sobre
em podria  haver ofegat jo també


La gent ha muntat un maleït infern
afegint aigua a les rodes  del molí.
i tot i  que vaig aguantar-ho quixotescament
vaig  fer un solemne  jurament
a la meva  història.
És un miracle de que ho pugui  veure.

Fins  i tot la  foscor  té braços
però la  foscor no et té a  tu.
Nena.. jo  la tinc
i et tinc a tu també.

Hi ha una llum a la  finestra
perque pugui travessar la nit,
potser és massa incerta,
però què hi puc fer?


Continuaré insistint
continuaré insistint
I jo sé que m´agrada
però què prova això?
Algunes  vegades  em té molt preocupat
el fet de que no sé
com  estimar-te.



No hay comentarios:

Publicar un comentario