la versió de l´enllaç té
apenes dos mesos i va ser gravada en directe el mes de novembre
d´enguany al Grand Rex de Paris. La del video és l´original del disc
Dylan mima la cançó
com un pare en un diàleg extremadament sensible i tendre amb el seu
cor.
Genial fins dir prou.
El meu cor oblidat.
Oh el meu cor oblidat,
que has perdut el poder
recordar,
cada petit detall...
ja no recordes
absolutament res.
Tots aquells temps que
tu i jo vam conèixer.
Qui no els recorda millor
que tu?
Oh, el meu cor oblidat
Tu i jo vam riure i vam
passar molts bons moments,
però ha passat ja tant de
temps...
Ara estic content de
veure com els dies se m,escapen.
Quan tu estaves allà, cor
meu,
tu eres la resposta a les
meves oracions
Oh, el meu cor oblidat.
Ens vam estimar amb tot
l´amor
que ens pot donar la
mateixa vida.
Què més puc dir?
Sense tu, cor meu,
se´m fa molt difícil
viure.
No podré aguantar-ho més.
Per què no ens podem
estimar
com ho feiem abans?
Oh, el meu cor oblidat,
que camina com una ombra
en el meu cervell...
Tota la nit me la passo
despert
escoltant les remors
del meu dolor
La teva porta s´ha
tancat per sempre més,
si, de fet, algun dia va
haver-hi alguna porta.
http://www.youtube.com/watch?v=pLJlI3ogHFc
No hay comentarios:
Publicar un comentario