Estimada Laura:
Feia temps que volia parlar amb tu. Porto dos dies amb incontinència mental i quan l´arxiu està ple començo a tenir mal de cap.
Em coneixes i saps que sóc un tio normal, que li agrada parlar amb persones , però que últimament només fa que trobar-se clixés. En el seu voltant pot preveure , com si fos un joc, totes i cadascuna de les respostes als seus intents de diàleg. És absurd i molt avorrit parlar amb algú que mai et podrà sorprendre.
Fins aquí puc acceptar les regles del joc, i fins i tot ( quan no tinc res millor a fer ) jugar-hi... Però em subleva que m´intentin fer creure allò que no és.
Parlen de l´amor i tenen els sants collons de limitar-lo a les paraules. Saps que ets molt amic meu, saps que t´estimo, em posa molt trist veure´t així i moltes altres lindeses.
No puc deixar de pensar que deixar-ho només aquí és el pitjor dels sacrilegis possibles. Si no et diuen res, com a mínim , no et menteixen.
Em diuen que sóc un girat i un borde però crec sincerament que s´equivoquen. Com puc fer bona cara a algú que ha volgut fer mal a algú que estimo? La persona que estimo crec que es mereix com a mínim el dret a veure´m que estic molt enfadat i que, una vegada l´hagi deixada reconfortada tot lo bé que hagi sigut capaç de fer-ho, m´ofereixi com a fidel aliat per la seva venjança.
Els que preconitzen el diàleg l´única cosa que volen es que no els esquitxin, no implicar-se, no prendre partit, quedar-se en la monstruosa ombra dels covards i dels rastreros . Hi ha potser alguna cosa més coherent que ser emocionalment radical?
Per això de tant en tant necessito parlar amb algú intel.ligent que em digui que no sóc cap monstre, que els veritables monstres són ells, que fan que les emocions es posin al servei de la normalitat, de que mai passi res.
I com sempre torno a tu, Laura. No canvïis mai guapissima.
Ens veiem aviat
Un petó.-
Enric
Pd.- per aquesta terra diuen que ens preguntaran si volem ser independents....
Que no ho saben que ja ho som? Els sentits estem confinats a l´Estat més petit i més bell del món...
No hay comentarios:
Publicar un comentario