Ell no dirà res als seus amics
perque ells ja s´han convertit en fantasmes ( Run-Daughter)
L´Helena tenia entre els
seus dits aquella caixeta de papallones liles. Li donava voltes
sense massa sentit. En els seus bons temps hauria estat com
imaginar-se i creure que les papallones podrien emprendre el vol .
Ara només era la rutinària comprovació de que la caixa estava
buida.
Aquell “ Anem-hi nena
que ja estic preparat” la va sorprendre. No esperava que hagués
anat tan ràpid en vestir-se. Estava molt guapo. El seu perfum
delimitiva perfectament l´atmosfera de la seva illa, sòbria,
elegant i cada cop més llunyana.
Hauria estat molt fàcil
remetre´ns al sobadíssim conte de la incomunicació. Hauríem
pogut inventar-nos centenars d´històries tristíssimes sobre
l´enyorança d´allò que un dia vam arribar a ser.
Però som tan malèvols
que fins i tot ens podem inventar un passat que mai va existir per
justificar el nostre error. Val més que quan t´amaguis en mentides
t´asseguris ben bé que no et trobaran mai. Que Déu t´agafi
confessat si ho fan.
L´Helena no es va deixar
anar mai. No es va entregar. No va voler assumir el risc de que la
crueltat pugui ser encara una mica més cruel . Ben mirat : quin
dret tenia ella per exigir-li un tracte diferent?
La rutina i les aparences
s´han convertit en anestèssia, i la princesa ja no vol ni que la
despertin. Té massa por. No recorda si realment tenia capacitat de
sentir o també se l´havia inventada.
La taula de Nadal està
parada. Tothom sap allò que ha de fer. Aquest any dins la caixeta
hi han dues flors mortes. Això si, adequadament perfumades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario