Em diuen que sóc un exagerat, però la veritat és que mai he tingut massa clar el sentit de la mesura, potser perque la mesura sempre espera contrapartida, i la meva contrapartida sempre està en la desmesura.
La qüestió és que porto dies treballant per les tardes cançons que són molt importants per mi,,,, avui mateix he publicat les traduccions de l´Steve Earle, els Bright Eyes , la Lucinda Williams i els Okkervil River.... per mi totes imprescindibles.
L´altre dia però i repassant el nou índex del bloc vaig veure que no en tenia cap traduïda dels meus escocessos preferits, els Belle & Sebastian.
El seu líder i magnífic escriptor és l´Stuart Murdoch a qui li vaig demanar si em deixava una estoneta el seu nom per escriure l´únic conte sencer que està en aquest bloc.
Aquest migdia i aquesta tarda, molt adolorit, per la merda d´infiltració que em van posar ahir a la tarda, i amb una "esterilla" enganxada al cul, he traduit les quatre que més m´agraden... les tres primeres del seu disc vermell , per mi potser el més brillant de la seva carrera ( compte cinc estrelles a l´All music guide). L´última és del seu penúltim disc ( Life Pursuit) i per mi és la cançó pop perfecta.
Vaig dir que no tornaria fins el setembre, però sempre, sempre, sempre, m´han agradat les sorpreses
Judy i el seu
somni sobre els cavalls
Judy va escriure la
cançó més trista
I se la va ensenyar a un
noi a l´escola.
Judy: En què et vas
equivocar?
Acostumaves a fer-me
riure quan estva deprimit.
Judy era una adol.lescent
rebel,
S´ho va fer amb un noi
quan era jove,
Aleshores es va entregar
als llibres i a l´aprenentatge
Es va sacrificar per
arribar a ser la número ú.
Judy: no sé si acabaràs
ensenyant-m´ho tot
Judy: no sé si acabaràs
ensenyant-m´ho tot
La Judy va aconseguir un
llibre a l´escola,
Es va posar sota el llit
amb la seva llanterna
Es va quedar adormida fins
el matí
I recorda que va tenir
el somni
D´una noia que robava
un cavall.
La Judy mai es sentía bé
excepte quan estava dormint
La Judy mai es sentía bé
excepte quan estava dormint
Vinga Judy! Anem a donar
un tomb!.
Podem besar-nos o fer el
que tu vulguis
Però acabaràs
sentint-te decebuda,
Et quedaràs adormida amb
formigues als pantalons
Judy: només estàs
intentant conservant el somni
D´aquella noia i aquell
cavall
I la cançó que va
escriure es va dir
Judy i el seu somni amb
els cavalls
Judy i el seu somni amb
els cavalls
Els tios bons están tots
agafats!
Les noies més bones es
queden sempre a casa.
Així que Judy… On et
deixa això a tu?
Caminant pels carrers de
dia i de nit
Amb una estrella sobre la
teva espatlla
Il.luminant el camí que
seugueixes?
Amb un lloro sonbre les
teves espatlles
Repetint tot el que tu
dius?
No t´amoinis Judy. Si
ets sents trista:
Escriu una altra cançó
sobre la Judy
I el seu somni amb els
cavalls.
Posa-li de títol
Judy i el seu somni amb
els cavalls
Judy i el seu somni amb
els cavalls
Si ets sents
especialmente sinistra!
L´Antoni estava
caminant cap a la seva mort
Perque va pensar que no
es tornaria a sentir així mai més.
Si torna a casa les
coses aniran de mal en pitjor
Què podía fer?
Vol recordar les coses
exactament com les va deixar
En aquell dia tan
divertit.
I si hi ha alguna cosa
més enllà …no té cap mena de por
Perque el que pugui trobar
segur que será
Molt menys avorrit que
avui,
I molt menys avorrit
també que demà.
La Hillary també estava
caminant cap a la mort
Perque no se li acudia res
a dir
Tots pensaven que era una
avorrida de collons
Així que ningú li
prestava atenció
La veritat és que ningú
deia cap cosa interessant
Així que es va quedar
adormida.
L´interessaven el
sadomassoquisme i els estudis bíblics.
Em va admetre: Ja se que
el que m´interessa no és del gust de tothom
Si era del seu gust ella
no admetria davant ningú
Si era del seu gust, com
a molt ho admetria davant meu
Oh.. però si era del seu
gust ella no admetria davant ningú
La Hillary va anar a una
església catòlica perque volia informació
El vicari, o qui collons
era aquell tio, la va posar en un costat
I li va donar la
confirmació… Va dir:
Sta Teresa t´està
cridant!
L´Església sobre el turó
sembla encantadora
Però això no interessa.
L´unica que vol saber la Hillary
És com , per què , quan
i a on anar.
Com i per què, quan i a
on seguir.
És com , per què , quan
i a on anar.
Com i per què, quan i a
on seguir.
Però noi… si ets sents
sinistre ves a veure al capellà!
Ell intentarà treure´t
el dolor
El dolor de ser un
descregut desesperançat
Quan ella va tornar la
seva espiritualitat estava confosa
Així que va aconseguir
un tracte especial
Per pagar el lloguer amb
l´home de “ Redifusió”.
Ei.. mira´m!!! Surto a la
tele!!!!
Compensa les deficiències
de ser pobra
Ara estic completament
destrossada,
I els trossos els
recullen per deliberar
Tota la gent que està a
casa
Tota la gent que està
mirant la tele
Però noi… si ets sents
sinistre ves a veure al capellà!
Ell intentarà en va
treure´t el dolor
Però hi han més possibilitats de que estiguis millor
si et quedes a casa i jugues amb tu mateix
Treu-me d´aquí.
M´estic morint
Oh,, treu-me
d´aquí. M´estic morint
Toca´m una cançó per
alliberar-me
Ara ningú escriu cançons
com les d´abans.
Així que potser sóc
jo.
Aquí, jo sol durant
hores.
Aquí, jo sol en el bus.
Pensa en això d´aquesta
manera:
Podries…. O tenir èxit
o ser un més de nosaltres,
amb els nostres somriures
de victòria, i nosaltres
amb les nostres melodies
enganxoses, i nosaltres
que ara som fotogènics!!!
Saps? No tenim cap
possiblitat
Potser m´acomodaré amb
una vella història
sobre un noi que és igual
que jo,
que creia que hi havia
amor a totes les coses i persones.
Oh... ets tan ingenu.
Després d´una estona
tots ho entenen,
tots arriben al mateix
lamentable final..
Tot i així va valer la
pena
mentre jo us explicava la
història
i passava les pàgines
solemnement
i aleshores aquell noi,
amb un somriure guanyador
i tan ingenu,
doncs al final
aconsegueix l´èxit
i en aquell final em
vaig posar a plorar,
sempre ploro en els
finals.....
Oh.. però això no és ,
en absolut, el que volia explicar,
des d´on estic sentat,
la pluja cau sobre el solitari apartament
He posat la meva ment a
vaguejar
en direcció a les
finestres on es troben les meves amants
que no saben mai que ho
són fins que les escric .
- Això no és una declaració, només vaig voler
fer-vos arribar el meu
adéu.
I aleshores l´heroi va
tornar a dir:
Tot això és més fort
que les paraules
i podira matar-te de ben
segur,
però amb aquestes
paraules
només podria fer-te
plorar
Oh,, treu-me
d´aquí. M´estic morint
Un altre dia de sol
Un
altre dia de sol . Et trobo en el jardí.
Estaves
plantant flors i em vas agradar. Ho sento.
Et
vaig fer una foto sobre l´herba.
Aquesta
foto va trencar el cor dels homes,
de
les flors, de les noies i dels arbres.
Un
altre dia de pluja. Estem atrapats
com
si estiguéssim dins d´una maqueta de trens
La
xocolata està a punt de bullir
i les
finestres estan entelades
quan
ens arribem a trobar.
Tu
tens la finestra de l´àtic
mirant
cap a la catedral,
i en
les tardes de diumenge
les
campanes sonen al capvespre.
Un
altre dia de juny,
n´escollim
a onze per jugar a futbol,
juguem
com si ens anés la vida.
l´arbitre
diu: Que us follin a tots!!
A tu
et vaig veure per la cua de l´ull,
estaves
enganxada a la banda,
amb
el teu rímel fosc
que
em recordava moments històrics.
Tot
el món ha marxat
i tu
em portes a donar un llarg tomb,
prenem
la ruta turística.
La
nit és brillant fins que arriba la mitjanit
Agafem
el ferry per anar a la peninsula
trobem
aquella avinguda d´arbres que van a la muntanya,
aquella
esbojarrada avinguda d´arbres.
Jo
encara hi visc dintre d´ella.
Hi ha
alguna cosa dins del meu ull,
un
mosquit petit que em distreu,
que
sacrifica la seva vida perque ens mirem.
He
escoltat que els esquimals es treuen
les
obstruccions amb la seva boca.
No la
vas encertar amb el meu ull.
Em
pregunto perquè però no em queixo.
No la
vas encertar amb el meu ull,.
Em
pregunto perquè,
intenta-ho
una altra vegada.
L´amor
sempre es confós.
Que
va passar amb tot allò que sentiem?
Jo
vaig pensar que era real,
lo
dels nens, lo dels anells,
lo
d´agenollar-nos,
lo de
les paraules de promesa i confiança,,,
Què
va sortir malament?
Va
ser una mentida que es va acabar desfent,
les
imatges fantasmes
del
passat, present i futur
que
ens van embruixant el cor.
